Benentès, es tracta d'una Independència sui generis,
donat que en tot moment, les noves institucions kosovars estaran
controlades o sota la vigilància dels organismes internacionals, i
particularment de la Unió Europea, que acaba d'aprovar el desplegament
de la missió EULEX. formada per 1.800 policies, jutges i
administradors, que vetllaran pel compliment dels punts inclosos en el
Pla Ahtisaari, que és la base política d'aquesta independència sota
supervisió internacional. Un d'aquests punts, podríem dir que de
caràcter clau, és el respecte escrupulós als drets de les minories, i
particularment, de la minoria sèrbia, que avui en dia la componen un
total d'uns 100.000 individus, enfront els 2 milions de ciutadans
d'origen albanès. Altres minories presents actualment a Kosova són els
Gorani, els Bosniaks, els Turcs i els Roma, si bé tots ells tenen un
pes molt inferior.
Malgrat que compta amb un suport clarament majoritari, aquesta "Independència sota control" no és acceptada per tothom. Per a determinades organitzacions albanokosovars, tals com Vetevendojse (Autodeterminació), o associacions d'antics combatents de la UCK, el dia 17 de febrer, Kosova continuarà no sent plenament sobirana, atès que les organitzacions internacionals, d'acord amb el Pla Ahtisaari, continuaran tenint una capacitat de veto legislatiu i de destitució de les institucions representatives kosovars, a l'hora que gaudiran d'una total impunitat, perquè no podran ser controlades i no hauran de retre comptes davant les institucions representatives kosovars. Si bé és cert que aquest posicionament, va guanyant adeptes, sobretot entre els antics combatents, que es pregunten si va valdre la pena tot el sacrifici que feren per aconseguir aquesta independència. O entre els joves, molts d'ells universitaris, que veuen en el líder opositor, Albin Kurti, la imatge d'un intel.lectual clarament compromés en la construcció d'una Kosova moderna, plenament democràtica i responsable de les seves decisions, sense dependre de ninguna instància forastera, sigui sèrbia o internacional.
Contràriament, el recentment escollit Primer Ministre de Kosova, Hashim Thaçi, considera que el Pla Ahtisaari, ofereix prou garanties per tal que els kosovars puguin, sempre de forma coordinada amb Washington i Brussel.les, gaudir d'una merescuda seguretat i estabilitat, que permeti refer la malmesa economia i obrir expectatives econòmiques que tallin en la mesura del possible, l'enorm flux emigratori que dessagna la joventut kosovar.
Thaçi, de tot just quaranta anys, és una personalitat tan respectada pels kosovars, com odiada pels serbis. Antic comandant i líder de l'UCK, la guerrilla independentista que es va enfrontar amb l'exèrcit serbi, tenia com a nom de guerra, La Serp. Els seus enemics, encara el consideren un terrorista, i de fet l'han condemnat a 10 anys de presó, que naturalment no ha complert. Per altra banda, com altres comandants de l'antic UCK, també hi ha veus que alerten dels seus contactes amb determinats cercles mafiosos, tan importants i poderosos a Kosova, si bé no s'ha pogut establir una connexió sòlida, més enllà de determinades connexions familiars, tan comunes en una societat on els clans encara continuen tenint una enorme pes en la vida quotidiana de les persones.
Al marge d'aquestes consideracions, cal també assenyalar el notable rebombori internacional que suposa l'accessió a la independència d'un territori com Kosova. Per una banda, Sèrbia, en la seva oposició, compta amb el suport, fins ara, incondicional de Rússia. També amb la comprensió, menys compromesa, però, de la Xina. En aquest sentit, el President rus, Putin, s'ha convertit en els darrers mesos, en el defensor principal de la Teoria del Dominó, segons la qual, el precedent kosovar, pot afectar a multituds d'altres conflictes nacionals, creant un efecte desestabilitzador de conseqüències imprevisibles. Putin, no s'ha estat d'assenyalar casos com el català, el basc, l'escocès, entre molts altres.
A favor de la independència de Kosova, s'han posicionat des d'un principi, els Estats Units. Es pot ben bé dir, que Kosovo -i per extensió, Albània- són els territoris europeus on tant Bill Clinton com George W. Bush, compten amb més admiradors i suports, fins al punt que ja tenen carrers amb el seu nom a la capital, Pristina. Les raons d'aquest suport a la independència de Kosova, són més de naturalesa estratègicomilitar, que econòmiques, donat que ja en l'actualitat ha construït en territori kosovar una base militar de grans dimensions que li permet tenir a l'abast tota l'àrea balcànica i la vall del Danubi, a l'hora que impedeix que els kosovars, en una reacció de frustració, es girin cap a l'islamisme fonamentalista, possibilitat no gens descartable, tenint en compte que ja s'han donat alguns, comptats, casos.
A l'interior de la Unió Europea, el tema de Kosova ha donat lloc a una clara escissió entre els estats favorables al reconeixement del nou estat, la gran majoria, i els que, pensant més en clau interna, la rebutgen de forma contundent. Dins del primer grup, trobem vint-i-u del actuals vint-i-set membres, inclosos els quatre grans: la Gran Bretanya, Alemanya, França i Itàlia. Tots ells es mostren partidaris d'un independència controlada de Kosova, posant un gran èmfasi en la defensa dels drets de les minories. També consideren que no es pot estigmatitzar Sèrbia o convertir-lo en un Estat Pària, per evitar que acabi orientant-se cap a Rússia. Pels socis comunitaris, Sèrbia ha d'acabar formant part de la Unió Europea, com a garantia d'establitat i cohesió, però abans ha de procedir a la realització de profunds canvis i reconversion estructurals -llenguatge de sobres conegut- i ha de col.laborar amb el Tribunal Penal Internacional en la captura dels criminals de les guerres de Iugoslàvia dels anys noranta.
Pel que fa als socis europeus que s'oposen al reconeixement d'una Kosova independent, aquests són sis, concretament: Xipre, Grècia, l'estat espanyol, Romania, Bulgària i Eslovàquia. Tots ells presenten conflictes ètnics, de minories nacionals o de nacions sense estat, susceptibles de prendre el cas kosovar d'accessió a la independència de forma unilateral, és a dir, sense el consentiment de l'estat afectat per la pèrdua del territori en qüestió, com un precedent que amenaça la seva inegritat territorial.
Malgrat que compta amb un suport clarament majoritari, aquesta "Independència sota control" no és acceptada per tothom. Per a determinades organitzacions albanokosovars, tals com Vetevendojse (Autodeterminació), o associacions d'antics combatents de la UCK, el dia 17 de febrer, Kosova continuarà no sent plenament sobirana, atès que les organitzacions internacionals, d'acord amb el Pla Ahtisaari, continuaran tenint una capacitat de veto legislatiu i de destitució de les institucions representatives kosovars, a l'hora que gaudiran d'una total impunitat, perquè no podran ser controlades i no hauran de retre comptes davant les institucions representatives kosovars. Si bé és cert que aquest posicionament, va guanyant adeptes, sobretot entre els antics combatents, que es pregunten si va valdre la pena tot el sacrifici que feren per aconseguir aquesta independència. O entre els joves, molts d'ells universitaris, que veuen en el líder opositor, Albin Kurti, la imatge d'un intel.lectual clarament compromés en la construcció d'una Kosova moderna, plenament democràtica i responsable de les seves decisions, sense dependre de ninguna instància forastera, sigui sèrbia o internacional.
Contràriament, el recentment escollit Primer Ministre de Kosova, Hashim Thaçi, considera que el Pla Ahtisaari, ofereix prou garanties per tal que els kosovars puguin, sempre de forma coordinada amb Washington i Brussel.les, gaudir d'una merescuda seguretat i estabilitat, que permeti refer la malmesa economia i obrir expectatives econòmiques que tallin en la mesura del possible, l'enorm flux emigratori que dessagna la joventut kosovar.
Thaçi, de tot just quaranta anys, és una personalitat tan respectada pels kosovars, com odiada pels serbis. Antic comandant i líder de l'UCK, la guerrilla independentista que es va enfrontar amb l'exèrcit serbi, tenia com a nom de guerra, La Serp. Els seus enemics, encara el consideren un terrorista, i de fet l'han condemnat a 10 anys de presó, que naturalment no ha complert. Per altra banda, com altres comandants de l'antic UCK, també hi ha veus que alerten dels seus contactes amb determinats cercles mafiosos, tan importants i poderosos a Kosova, si bé no s'ha pogut establir una connexió sòlida, més enllà de determinades connexions familiars, tan comunes en una societat on els clans encara continuen tenint una enorme pes en la vida quotidiana de les persones.
Al marge d'aquestes consideracions, cal també assenyalar el notable rebombori internacional que suposa l'accessió a la independència d'un territori com Kosova. Per una banda, Sèrbia, en la seva oposició, compta amb el suport, fins ara, incondicional de Rússia. També amb la comprensió, menys compromesa, però, de la Xina. En aquest sentit, el President rus, Putin, s'ha convertit en els darrers mesos, en el defensor principal de la Teoria del Dominó, segons la qual, el precedent kosovar, pot afectar a multituds d'altres conflictes nacionals, creant un efecte desestabilitzador de conseqüències imprevisibles. Putin, no s'ha estat d'assenyalar casos com el català, el basc, l'escocès, entre molts altres.
A favor de la independència de Kosova, s'han posicionat des d'un principi, els Estats Units. Es pot ben bé dir, que Kosovo -i per extensió, Albània- són els territoris europeus on tant Bill Clinton com George W. Bush, compten amb més admiradors i suports, fins al punt que ja tenen carrers amb el seu nom a la capital, Pristina. Les raons d'aquest suport a la independència de Kosova, són més de naturalesa estratègicomilitar, que econòmiques, donat que ja en l'actualitat ha construït en territori kosovar una base militar de grans dimensions que li permet tenir a l'abast tota l'àrea balcànica i la vall del Danubi, a l'hora que impedeix que els kosovars, en una reacció de frustració, es girin cap a l'islamisme fonamentalista, possibilitat no gens descartable, tenint en compte que ja s'han donat alguns, comptats, casos.
A l'interior de la Unió Europea, el tema de Kosova ha donat lloc a una clara escissió entre els estats favorables al reconeixement del nou estat, la gran majoria, i els que, pensant més en clau interna, la rebutgen de forma contundent. Dins del primer grup, trobem vint-i-u del actuals vint-i-set membres, inclosos els quatre grans: la Gran Bretanya, Alemanya, França i Itàlia. Tots ells es mostren partidaris d'un independència controlada de Kosova, posant un gran èmfasi en la defensa dels drets de les minories. També consideren que no es pot estigmatitzar Sèrbia o convertir-lo en un Estat Pària, per evitar que acabi orientant-se cap a Rússia. Pels socis comunitaris, Sèrbia ha d'acabar formant part de la Unió Europea, com a garantia d'establitat i cohesió, però abans ha de procedir a la realització de profunds canvis i reconversion estructurals -llenguatge de sobres conegut- i ha de col.laborar amb el Tribunal Penal Internacional en la captura dels criminals de les guerres de Iugoslàvia dels anys noranta.
Pel que fa als socis europeus que s'oposen al reconeixement d'una Kosova independent, aquests són sis, concretament: Xipre, Grècia, l'estat espanyol, Romania, Bulgària i Eslovàquia. Tots ells presenten conflictes ètnics, de minories nacionals o de nacions sense estat, susceptibles de prendre el cas kosovar d'accessió a la independència de forma unilateral, és a dir, sense el consentiment de l'estat afectat per la pèrdua del territori en qüestió, com un precedent que amenaça la seva inegritat territorial.
Per saber-ne més:
La Independència de Kosovo, el 17 o 18 de febrer.... Llibertat.cat
Els amos del món es reuneixen. Llibertat.cat
Referèndums per donar i vendre. Llibertat.cat
Quin futur per a Kososvo? (1a part) Llibertat.cat 20.02.07
Quin estatus per Kosovo? El Pla Ahtisaari (2a part). Llibertat.cat 23.02.07
L’estatus de Kosovo: Negociacions a Viena (3a part). Llibertat.cat 24.02.07
Llibertat.cat 16.02.08
