El seu compromís polític és públic i confés. No se n'amaguen. En diversos punts de Sants han anat arrelant una sèrie d'establiments comercials autogestionats i locals d'entitats que estan units per un discurs crític cap al model actual de societat i els responsables dels quals també lluiten per defensar que el barri no perdi la identitat. S'han batejat com a «espais lliures» i s'hi poden trobar des de videoclubs de cinema alternatiu fins a restaurants, bars, floristeries o llibreries, així com una xarxa de centres que serveixen de lloc de trobada d'associacions molt heterogènies. Són punts on les estelades o les proclames de defensa del moviment esquàter conviuen en un entorn acollidor, obert, que defuig la imatge tòpica i intimidatòria que s'associa als locals alternatius.
Alguns d'aquests espais, com ara Can Vies, el Casal Independentista o especialment el Centre Social de Sants, ja fa anys i panys que estan arrelats al barri, i s'han convertit en elements de referència de moltes de les mobilitzacions i iniciatives de caràcter social que s'hi han dut a terme. Darrerament, però, han anat apareixent un conjunt de locals, de caràcter associatiu però també comercial, que han anat teixint una xarxa de punts que constaten el creixement, però també l'evolució, que han experimentat els moviments socials que s'han fet forts a la zona. L'assemblea de barri de Sants, que ja fa una dècada que es va crear, ha estat el paraigua sota el qual han trobat aixopluc. Ara, i per fer-los «visibles», s'ha editat un cartell que situa en un mapa del barri 15 d'aquests espais, que s'articulen com un únic cos «que ofereix noves formes de participació i organització popular, i que esdevé un contrapoder a l'administració municipal», segons proclama el pòster. «Fa 10 anys que treballem per experimentar altres formes de fer política, i això implica obrir aquests espais emergents i donar-los a conèixer», comenta Ivan Miró, de l'assemblea de barri de Sants.
Tot i que tots comparteixen un ideari comú, molt crític amb l'economia de mercat i el model social i polític que se'n deriva, ideològicament cobreixen un ampli espectre. Hi ha des de locals de grups independentistes fins a locals de grups llibertaris, moviments molt centrats en la lluita de barri, o allò que eufemísticament es denomina espais alternatius. Conceptualment també es poden dividir en dos grans blocs. Per una banda, hi ha els que actuen com a lloc de trobada d'associacions i col·lectius, i on es desenvolupen tasques tan diverses com ara cursets, xerrades, reunions d'organitzacions o actes culturals. Els que han emergit amb més força en els últims anys, però, són un conjunt d'establiments autogestionats que treballen de cara al públic. La teteria Malea, la cooperativa de productes ecològics Germinal, la llibreria La Ciutat Invisible, el videoclub Pim Pam Films, la floristeria La Lluna en un Cove o el restaurant Terra d'Escudella en són els exponents. Un element que els defineix és que no estan concebuts com a locals per a un públic militant. «No volem tancar-nos en guetos, ja que la nostra voluntat és estar oberts a tothom», explica Ivan Miró. Per tant, són llocs dissenyats amb criteri estètic, ben il·luminats i allunyats de les iconografies radicals o extremes. Tot i això, no renuncien als seus postulats ideològics, i amb tota naturalitat hi pengen cartells amb consignes antimonàrquiques, de solidaritat amb el centre social de Can Vies o amb les lluites de diversos pobles. «No ens amaguem del que som, però ho fem amb una estètica no agressiva perquè del que es tracta és que la gent vegi amb naturalitat que en un bar hi pot haver penjada una estelada», assenyala Pau Canela, del restaurant Terra d'Escudella. Ells n'hi tenen una, però també tenen clar que la clau perquè el projecte tingui èxit és oferir un producte, en el seu cas gastronòmic, de qualitat. «Això també és fer política, perquè si ens ve gent que no està conscienciada, aquí pot llegir La Burxa –la publicació que serveix d'òrgan d'expressió de l'Assemblea– i, per tant, pot adquirir una consciència crítica», afegeix. Una altra forma que té la Terra d'Escudella d'expressar aquesta militància política és recuperar la cultura popular a través de la tradició culinària dels Països Catalans. Com? Fent plats de bacallà per Quaresma o venent ratafia.
Per ara tots aquests establiments se'n surten –tret del centre ocupat de Can Punxes, ja desallotjat–, tot i que admeten que no és fàcil. No competeixen en igualtat de condicions en un context, l'economia de mercat, que imposa condicions molt severes en forma, per exemple, de preus de lloguer. «Costa tirar endavant, perquè has de pagar proveïdors i hi ha un model de ciutat que posa en perill el teixit associatiu, i has de treballar molt. Però és una aposta que fem i ho fem convençuts», conclou Miró.
