Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reflexions després de la manifestació de la PDD

endavant

Andreu Ginés, d'Endavant (OSAN), publicat a La Fàbrica

10/12/2007 22:48 Hemeroteca

Quina valoració feu de la manifestació convocada per la PDD el passat 1 de desembre a Barcelona?
La valoració del passat 1 de desembre, a l'igual que la de totes les grans manifestacions dels darrers anys a Barcelona (contra la cimera de caps d'estat europeus, contra l'ocupació d'Iraq, contra el transvasament) ha de ser positiva en tant que expressió política dels catalans i catalanes. La societat actual viu una profunda crisi de despolitizació i desmobilització i, per això, tota mobilització mínimament reivindicativa, amb els seus ets i uts, és una bona notícia.

A què respon segons el vostre parer la massiva participació?
La mobilització respon a un malestar evident per una sèrie de circumstàncies que han alterat darrerament la vida els habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona (no només el caos de rodalies, sinó també la gran apagada de l'estiu). Això s'ha afegit a un sentiment catalanista que barreja el desengany i l'enuig pel tracte que estem rebent des de Madrid, un cop esvaïts alguns dels miratges de l'anomenada Transició que havien adormit el poble català. Malauradament, però, hui en dia només poden canalitzar aquest malestar els grans partits institucionals, que són els que han fet ús dels seus aparells per aconseguir mobilitzar tanta gent. A l'igual que amb altres grans mobilitzacions passades, sense la intervenció dels aparells d'aquests partits no haguera sigut possible una mobilització tan massiva.

La vostra organització va convocar? Per quin motiu?
Des d'Endavant es va considerar que la convocatòria no reunia els mínims necessaris per a poder-nos afegir com a organització: d'una banda, el plantejament de la manifestació no aprofundia en el problema de les infrastructures, que no és només una manca d'inversions des de Madrid, sinó que també respon a la imposició d'un model ferroviari elitista i, a la llarga, privatitzat. A més, no es desmarcava clarament del model desenvolupista que promouen, entre altres, els socis de l'Entesa de Govern i que prioritza els interessos macroeconòmics per sobre d'altres necessitats més quotidianes, començant pel respecte al medi ambient. Aquest plantejament, alhora que insuficient, obria les portes a la instrumentalització per part dels partits polítics institucionals (com ara està succeint) i això invalidava la convocatòria per a poder difondre-hi el nostre discurs d'una manera mínimament digna.
D'altra banda, el fet que la convocatòria s'haja fet en clau principatina -malgrat les declaracions dels portaveus del PDD- dificulta molt la nostra identificació amb el sentit de la protesta, i més encara quan està implícit el dret a l'autodeterminació, que per a nosaltres ha d'incloure la territorialitat completa de la nació catalana. Fer passos en clau regionalista en un tema com aquest és, per a nosaltres, un precedent molt perillós.

Com valoreu el manifest que convocava la manifestació?
El manifest és una declaració d'intencions que, a banda de les dues crítiques anteriors, té altres mancances importants: no fa cap referència a la classe política que des d'ací ha callat o, directament, fomentant aquesta submissió a Madrid. No sé fins quin punt és legítim ocultar aquesta realitat per aconseguir una major assistència a la manifestació...

Com creieu que s'ha de canalitzar aquesta participació massiva? Creieu que justifica i anima a impulsar mobilitzacions que vagin més enllà de l'exigència de més competències?
Aquesta mobilització massiva no tindrà repercussions més enllà que les que els partits institucionals en puguen treure. Per bé que tenen aspectes positius, aquestes grans mobilitzacions no ajuden a enfortir l'esquerra anticapitalista, que més aviat, queda arraconada en elles. Si no hi ha una xarxa social forta capaç de mantenir el pols amb l'Estat i l'oligarquia de manera constant, aquest tipus de mobilitzacions es redueixen a un esdeveniment important. Allò important és construir xarxa social, enfortir les organitzacions de base i obrir escletxes en el sistema actual. De vegades les grans mobilitzacions ens poden servir en aquest camí, això s'ha de valorar en cada cas, però no podem deixar emportar-nos per l'èxit d'aquestes mobilitzacions. La nostra és una feina molt més silenciosa, més dura, del dia a dia i sense cap envoltori espectacular. Aquest tipus de manifestacions no han de condicionar la nostra tasca política.

Quines conseqüències penseu que tindrà al mobilització en els governs català i espanyol?
Cap. Cap si esperem algun canvi profund en la política d'infraestructures o en les relacions Estat espanyol / Països Catalans. Tot això és, ara per ara, inamovible i és un error crear-se falses expectatives, perquè encara que s'aconseguira alguna cosa puntal, el model actual està lluny de qüestionar-se. I ens podem remetre a exemples del passat: les manifestacions contra l'ocupació d'Iraq aconseguiren, eventualment, que l'Estat espanyol hi retirarà les tropes, però no que aturarà la participació en altres agressions imperialistes; les mobilitzacions contra el Transvasament aconseguiren aturar-lo parcialment (recordem que el transvasament del Xúquer s'està executant!), però no aconseguiren imposar allò que s'ha anomenat una "nova cultura de l'aigua"...

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid