La delegació Lakota, on destaca la presència del controvertit activista pels drets dels indis Russell Means,
també va entrar en contacte, a més de la boliviana, amb les ambaixades
de Xile, Sud-Àfrica i Veneçuela, i té previst iniciar una campanya
d'informació diplomàtica arreu del planeta en els propers mesos.
La retirada dels tractats signats, implicarà l'accessió a la sobirania d'un territori que compta amb diversos milers de kilòmetres quadrats a cavall de cinc dels estats de la federació nord-americana: Nebraska, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Wyoming i Montana.
Segons els seus impulsors, algunes de les primeres mesures que es portaran a terme és l'expedició de passaports i de permisos de conduir. No es pagaran impostos, tret de si no es renuncia a la ciutadania dels Estats Units.
Pels líders Lakotes, la situació colonial en la que viuen els seus germans ha donat lloc a enormes desigualtats i injustícies. Algunes d'elles són les següents: l'expectativa de vida masculina és de 44 anys, la més baixa del món; la mortalitat és la més alta dels Estats Units; més de la meitat dels adults de les Reserves, es troben malalts o són addictes; la taxa de tuberculosi lakota és un 800% superior a la mitjana dels Estats Units; l'alcoholisme afecta al 80% de les famílies; els ingressos mitjans dels Lakotes és d'entre 2.600 i 3.000 dolars anuals, molt inferiors, doncs a la mitjana; 97% viuen per sota del llindar de la pobresa; un 85% són aturats; el suicidi d'adolescents és un 150% més alt que la mitjana dels Estats Units; la llengua lakota està al límit de la desaparició.
A hores d'ara, encara no se sap quina serà la reacció tant dels representants escollits de la Nació Sioux, com de les autoritats federals.
La història dels Lakota, en tant que part de la Nació Sioux, és plena d'episodis dramàtics i de cabdills heroics. D'entre els primers destaca la batalla de Little Big Horn (1876), en la qual es va derrotar el 7è de cavalleria del coronel Custer, o la massacre de Wounded Knee (1890). D'entre els segons, destaquem-ne Bou Assegut (1831-1890) i Cavall Boig (1842-1877), tots dos morts de forma violenta.
Josep Sort
