Tot manllevant la cançó (“tots els segles de colonialisme espanyol que no en va t'han fet covard”), podríem dir que es tracta de declaracions pròpies de qui té por d'emancipar-se i d'una mostra més de l'atzucac en què està immers l'autonomisme.
El primer que hauria de fer un govern que es pretén d'esquerres és prioritzar, per damunt de tot, els interessos dels treballadors i les treballadores. En canvi, ens trobem davant un govern que, d'una banda, ha posat i posa per davant l'estabilitat de l'actual govern espanyol de cara a les eleccions estatals del març vinent.
D'altra banda, aquest mateix govern prioritza altres interessos en construir un tren d'alta velocitat. Són precisament els interessos econòmics i imperials de l'Estat espanyol i la burgesia que li dóna suport. Amb aquesta visió centralista, palesa en l'estructura radial del TAV, es pretén reforçar Madrid com a centre econòmic capitalista al qual se subordinarien Barcelona, València i Lisboa, cosa que estan denunciant diversos sectors de la societat portuguesa, que veuen amb preocupació com el capital espanyol penetra dia a dia en la seva economia, al mateix temps que albiren que, darrere d'aquests moviments del capital, també hi ha un projecte d'integració política.
Així doncs, la covardia demostrada pels dirigents del govern autonòmic s'observa, també, quan s'esmercen molts esforços en aquestes grans infraestructures pressionats pels sectors econòmics dominants. Aquestes polítiques de dretes de debò esdevenen negligències gairebé criminals, com en el cas tant conegut del metro de València.
Lluny de prioritzar aquestes infraestructures, la prioritat d'un govern d'esquerres hauria de ser la de modernitzar i millorar el servei de rodalies i regional existent i garantir l'equilibri territorial, malmès a causa de la distribució radial del transport i del mal estat de les línies. En aquest sentit, resulten paradigmàtiques les connexions amb les comarques centrals del País Valencià o amb les comarques de ponent o de l'Ebre a Catalunya.
Aquesta perspectiva i, també, la sostenibilitat mediambiental haurien de portar a una ampliació urgent de la xarxa ferroviària que arreu de la nació és pràcticament la mateixa des de fa dècades, en lloc de fomentar el transport privat amb cinturons que es col·lapsen el mateix dia que entren en funcionament.
Afortunadament, davant de casos com el del metro de València o el caos del servei de rodalies a Catalunya, una part de la societat civil no pensa restar amb els braços creuats. Ara és l'hora de desfer-nos del jou colonial i que reclamem ja un servei ferroviari públic i català, per tal de millorar les relacions al llarg i ample de la nació i al servei de les classes populars dels Països Catalans.
