Les tendes de barri, els mercats pagesos, els aliments de proximitat,
el coneixement de l'entorn rural han anat minvant a favor d'una
creixent mercantilització de l'agricultura i l'alimentació. A partir dels anys 70 i 80, a l'Estat espanyol van començar a generalitzar-se els supermercats i els hipermercats com una nova manera de fer la compra, més ràpida i pràctica, on varis productes es podien trobar en un mateix lloc. La consolidació d'aquest nou model d'establiment, el que s'ha vingut a anomenar "la distribució moderna": supermercats, hipermercats, cadenes de descompte... ha canviat l'on, el com i el què consumim generant greus impactes en el petit productor i camperol, en el comerç local, en el medi ambient, en les condicions laborals dels treballadors i en el model de consum.
Per tan sols posar un exemple, en la producció alimentària: el control per part de la distribució moderna de tota la cadena de comercialització d'un producte ha fet que els camperols cada cop guanyessin menys amb els productes que venien i que els consumidors haguéssim de pagar més per allò que comprem, sent la distribució moderna la gran beneficiària. És el que s'ha vingut anomenar com a teoria de l'embut: milions de consumidors per una banda, milers de pagesos per l'altre i tan sols unes poques cadenes de distribució que enmig d'aquest procés comercial es queden tot el benefici monopolitzant el sector. No en va, l'any 2005, el preu de la llimona augmentava un 2.000% del preu d'origen al preu de venta, sent la distribució moderna qui es quedava tot el benefici.
De fet, a l'Estat espanyol, cinc grans grups controlen la distribució de més de la meitat dels aliments que es compren: Carrefour (23,7% quota mercat), Mercadona (16%), Eroski (7,4%), Alcampo (6,1%) i el Corte Inglés (2,3%). I es que el 80% de les nostres compres es porten a terme en supermercats, hipermercats, cadenes de descompte.
Enfront d'aquesta situació, què podem fer? En primer lloc és fonamental prendre consciència de l'impacte d'aquest model de distribució (supermercats, hipers...) en el nostre entorn i les conseqüències que té la compra en aquests establiments. A partir d'aquí cal buscar alternatives concretes que ens permetin portar a terme un model de consum alternatiu com la compra a través de circuits curts de comercialització: al mercat, a la tenda de barri... Cal informar-nos d'on ve i com ha estat produït allò que consumim i en la mesura de les possibilitats entrar a formar part d'una cooperativa de consumidors de productes ecològics que ens permetrà informar-nos, treballar col.lectivament i desenvolupar models de consum alternatius.
