Per a la CUP de Vic, la bicicleta és mitjà de transport urbà sostenible cada cop usat més freqüentment pel vigatans a l’hora de desplaçar-se per l’interior de la ciutat, i no veu per enlloc a l'ordenança que va entrar en vigor el passat 9 d'octubre una mesura per fomentar l'ús d'aques mitjà
I remarca que és il·lògic aplicar una ordenança per tal fer respectar unes normes al col·lectiu ciclista si aquest no té encara la infraestructura necessària per poder circular per la ciutat sense posar en risc la seva pròpia seguretat i la dels demés. La prova més flagrant és el reduïdíssim nombre de carrils bici que hi ha a la ciutat, i els que hi ha no es troben, la majoria d’ells, en unes bones condicions per tal de circular-hi còmodament i sense cap risc.
I remarca que és il·lògic aplicar una ordenança per tal fer respectar unes normes al col·lectiu ciclista si aquest no té encara la infraestructura necessària per poder circular per la ciutat sense posar en risc la seva pròpia seguretat i la dels demés. La prova més flagrant és el reduïdíssim nombre de carrils bici que hi ha a la ciutat, i els que hi ha no es troben, la majoria d’ells, en unes bones condicions per tal de circular-hi còmodament i sense cap risc.
Per tot això la CUP demana que l’Ajuntament, la ciutadania en general i el col·lectiu d’usuaris de la bicicleta reflexionin de manera conjunta per tal de trobar una sortida dialogada i consensuada a la problemàtica i els conflictes que està generant aquesta ordenança purament sancionadora.
Amb to més de reflexió, la CUP de Vic comenta que des de fa un temps, el ciutadans i ciutadanes de estan cada cop més acostumats a que a l'Ajuntament apliqui un seguit d’ordenances que tenen un enigmàtic paral·lelisme de continguts i de moment d’aplicació amb les que es posen en marxa a la capital del Principat. Aquestes ordenances es basen en un model “cívic i de convivència” pràcticament calcat al que s’aplica en primer terme a la ciutat de Barcelona, fet que ha de preocupar, no tan sols per la manca d’originalitat dels governants municipals, sinó sobretot pel fet que l’anteriorment esmentat "model cívic de la Barelona no és precisament un exemple a seguir, si més no a discutir, ja que és un sistema que es basa en la prohibició i sanció reiterada i arbitrària de fets quotidians del ciutadà, deixant de banda la informació i la prevenció."
Aquesta reflexió estaria en la línia del document d'anàlisi Ordenança de convivència ciutadana i bon govern. Anàlisi crític i propostes que acaba d'editar la CUP de Berga
