Marois va guanyar de forma contundent en l'esmentada elecció parcial.
Concretament va obtenir el 59% dels vots vàlids i una avantatge de més
d'11.000 vots sobre el segon candidat, Conrad Harvey,
membre del partit autonomista moderat Acció Democràtica del Quebec, que
recollí el 37% dels vots de la circumscripció. El Partit Liberal del
Quebec no va presentar cap candidat, no només per les seves escasses
possibilitats de triomf, sinó sobretot en un intent concentrar el vot
anti-PQ a favor del candidat de l'ADQ. Una argúcia que fracassà
totalment i que enfosqueix les perspectives futures de l'esmentada
formació. Això no obstant, també és cert que la presència de Marois a
l'Assemblea Nacional, pot contribuir a enfosquir el protagonisme de
Mario Dumont com a Cap de l'Oposició, i doncs, com alternativa de
govern.
Altres candidats minoritaris obtingueren resultats força modestos. El més votat d'aquests fou el Partit Verd del Quebec (PVQ) amb el 7% dels vots.
A diferència del que acostuma a passar en les eleccions parcials, on la participació sovint no sobrepassa el 30%, en aquesta se situà en un remarcable 58%, en gran part explicable per l'efecte arrossegament que representa que un dels candidats sigui el líder d'un partit i les expectatives que això obre d'esdevenir a curt o mig termini, Primer Ministre.
Amb aquest triomf, Marois entra per la porta gran a l'Assemblea Nacional, si bé ja amb anterioritat havia representat a dues altres circumscripcions i de fet, de la segona havia dimitit el mes de març del 2006. També l'ajuda a consolidar-se al capdavant del PQ i aprofundir en la seva estratègia de no marcar un calendari per a la convocatòria d'un nou referèndum d'autodeterminació. Aquest fet ha suscitat no poques crítiques, les quals ha intentat tallar anunciant que si té l'oportunitat de formar govern després de les properes eleccions generals, nomenarà un Ministre de la Sobirania.
La victòria pequista ha estat aprofitada per tornar a qüestionar als quebequesos sobre les seves preferències davant una eventual convocatòria electoral general. Cal tenir en compte que l'actual govern liberal encapçalat per Jean Charest, sorgit dels comicis del passat mes de març, compta amb un suport popular ben escàs (32%). Paradoxalment, en una enquesta apareguda recentment, el partit més votat és el PQ (34%), seguit de l'ADQ (30%) i, en tercer lloc el PLQ (28%).
Tant el PQ com l'ADQ, van donar suport al Sí en el referèndum d'autodeterminació del 1995, si bé en l'actualitat ambdues forces no són favorables a una convocatòria immediata d'un tercer referèndum. Ben probablement, volen assegurar que quan es convoqui, s'obtingui una majoria incontestable que eviti qualsevol qüestionament de la seva legitimitat tant per part del govern federal com de la comunitat internacional.
Josep Sort
Altres candidats minoritaris obtingueren resultats força modestos. El més votat d'aquests fou el Partit Verd del Quebec (PVQ) amb el 7% dels vots.
A diferència del que acostuma a passar en les eleccions parcials, on la participació sovint no sobrepassa el 30%, en aquesta se situà en un remarcable 58%, en gran part explicable per l'efecte arrossegament que representa que un dels candidats sigui el líder d'un partit i les expectatives que això obre d'esdevenir a curt o mig termini, Primer Ministre.
Amb aquest triomf, Marois entra per la porta gran a l'Assemblea Nacional, si bé ja amb anterioritat havia representat a dues altres circumscripcions i de fet, de la segona havia dimitit el mes de març del 2006. També l'ajuda a consolidar-se al capdavant del PQ i aprofundir en la seva estratègia de no marcar un calendari per a la convocatòria d'un nou referèndum d'autodeterminació. Aquest fet ha suscitat no poques crítiques, les quals ha intentat tallar anunciant que si té l'oportunitat de formar govern després de les properes eleccions generals, nomenarà un Ministre de la Sobirania.
La victòria pequista ha estat aprofitada per tornar a qüestionar als quebequesos sobre les seves preferències davant una eventual convocatòria electoral general. Cal tenir en compte que l'actual govern liberal encapçalat per Jean Charest, sorgit dels comicis del passat mes de març, compta amb un suport popular ben escàs (32%). Paradoxalment, en una enquesta apareguda recentment, el partit més votat és el PQ (34%), seguit de l'ADQ (30%) i, en tercer lloc el PLQ (28%).
Tant el PQ com l'ADQ, van donar suport al Sí en el referèndum d'autodeterminació del 1995, si bé en l'actualitat ambdues forces no són favorables a una convocatòria immediata d'un tercer referèndum. Ben probablement, volen assegurar que quan es convoqui, s'obtingui una majoria incontestable que eviti qualsevol qüestionament de la seva legitimitat tant per part del govern federal com de la comunitat internacional.
Josep Sort
