Proposta de Moció, sobre el dret d’autodeterminació de la nació catalana:
-Vist el debat que mesos enrera va tenir lloc al Parlament de Catalunya sobre el dret d’autodeterminació i el que s’esta produint actualment en el si de la societat catalana i vist que fins avui no s’ha formalitzat cap acord satisfactori per tal que el poble català pugui exercitar-lo.
-Vista la Resolució 98/III adoptada pel Parlament de Catalunya el 12 de desembre de 1989 (aprovada amb els vots a favor de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Ctalunya i el Centre Democràtic i Social) sobre el dret d’autodeterminació en que explícitament manifesta que :
-Declara, solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble català ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.
-Manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
-Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà incrementar les cotes autogovern (sic) fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.
-L'1 d'octubre de 1998, el Parlament de Catalunya va votar una resolució amb la qual es va ratificar el dret a l'autodeterminació de Catalunya i va ser el primer cop que es va aprovar en el ple del Parlament una inciativa que proclamava el dret a l'autodeterminació, degut al fet que la proposta de 1989 es va debatre en comissió. Aquesta resolució afirma que: El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat."
-Atès que l'autodeterminació és la via més efectiva per resoldre situacions d'anomalia democràtica. Així ho considera les pròpies Nacions Unides en la Declaració Universal dels Drets dels Pobles.
-Atès que els ajuntaments son la institució democràtica més pròxima a la ciutadania i que per tant han de recollir les peticions i sensibilitats de la ciutadania.
-Atès que L’Onze de Setembre d’enguany commemorarem la Diada Nacional de Catalunya, i que ben aviat farà 300 anys de la fatídica efemèride que va posar punt i final a les llibertats nacionals de Catalunya.
En conseqüència demanem:
* Que l’Ajuntament de Bescanó aprovi una moció per la qual es reconeix el dret democràtic a l’autodeterminació del poble català i el seu lliure exercici.
* Que es tingui en compte l’abast territorial de la nació catalana.
* Que es treballi per estendre a altres municipis l’acord amb la finalitat que s’afegeixin a aquesta iniciativa democràtica.
* Que es facin efectius d’altres gestos i acords de caire simbòlic com ara la retirada de qualsevol bandera espanyola situada al municipi durant la jornada
* Que es procedeixi a la retirada de símbols ofensius pels catalans i catalanes de les dependències municipals. Així, demanem que s’enretiri qualsevol quadre dels Borbons de l’edifici consistorial, ja que entenem que la institució monàrquica és contrària als principis democràtics.
Pel que fa al reconeixement de la figura de Xirinacs:
EXPOSA QUE:
Després de la mort de Lluís Maria Xirinacs el poble català ha perdut un dels seus referents. Lluitador incansable durant la dictadura i durant la falsa transició ha servit com a exemple i referent pels defensors de les llibertats i dels drets dels Països Catalans.
Després de la mort de Lluís Maria Xirinacs el poble català ha perdut un dels seus referents. Lluitador incansable durant la dictadura i durant la falsa transició ha servit com a exemple i referent pels defensors de les llibertats i dels drets dels Països Catalans.
Malgrat la seva trajectòria antifranquista i d'alliberament nacional en els darrers anys la seva figura ha patit un veritable descredit i tot tipus d’atacs per tal d’embrutar la seva imatge per part de la classe política i dels mitjans de comunicació.
SOL·LICITEM QUE:
L’Ajuntament de Bescanó demostri el reconeixement a la figura d’aquest lluitador per les llibertats i drets dels Països Catalans tot dedicant-li un carrer, plaça o edifici públic per tal d’homenatjar la figura i serveixi d’homenatge i d’exemple per les actuals i les pròximes generacions de bescanonins/ines