Segons els meus càlculs, durant els primers anys del segle XX els catalans radicats a Cuba arribaren al voltant de 16.000. Entre les nombroses organitzacions que disposaven destacaven tres de caire polític: el Centre Català de l'Havana, el Catalunya Grup Nacionalista Radical de Santiago de Cuba i el Bloc Nacionalista Cathalonia de Guantánamo. No foren les úniques. Algunes tenien les seves pròpies publicacions i la més notòria va ser l’antològica La Nova Catalunya. En 1922 es va crear el Club Separatista Català no.1 de L'Havana, societat secreta a l’estil de l’època el qual exemple va ser seguit en altres latituds.
Cal destacar que el 47% dels recursos econòmics rebuts de l’exterior per Estat Català durant els anys d’exili van provenir dels catalans de Cuba. El 15 d’agost de 1928 Macià va arribar a l’illa acompanyat de Ventura Gassol. La seva estada es va estendre fins al 13 d’octubre. L’Avi havia encarregat al patriota i intel·lectual català cubà Josep Conangla Fontanilles (Montblanc 1875-L’Havana 1965) la preparació d’una ponència de Constitució que serviria de carta magna provisional en el moment en què s’assolís la independència de Catalunya. Fou discutida i aprovada a l’assemblea Constituent del Separatisme Català que tingué lloc a L’Havana entre el diumenge 30 de setembre i el dimarts 2 d’octubre.
La Constitució sobresurt pel seu contingut progressista d’acord amb l’època. No és un instrument jurídic perfecte però expressa el deler independentista dels fills del Principat. Estableix per a Catalunya la forma d’una “República tècnica, democràtica i representativa”. Adopta com a única llengua oficial al català i com a bandera la tradicional de les quatre barres però amb un triangle i un estel, inspirada en la cubana. El vot és directe, la Cambra legislativa és única i el Poder Executiu és designat per una Assemblea de Compromissaris. Els càrrecs són revocables. Dóna intervenció al poble en els consells administratius de les empreses oficials i privades i estableix provisions pels segurs socials. Autoritza als consells comarcals i a l'Estat per a finançar o comanditar empreses de serveis públics. Declara la llibertat de culte, d’expressió i d’associació. Estableix la igualtat de drets per a homes i dones. Prohibeix la vagància i la mendicitat. L’Exèrcit és professional amb voluntaris, però mantenint el sometent per a casos d’emergència. L’ensenyança primària és obligatòria i gratuïta. Les ensenyances superiors queden davall la supervisió de l'Estat. Estableix les normes per a un “socialisme humanista”. Rebutja les fórmules autonòmiques i accepta la federació lliure i voluntària amb altres nacions ibèriques que ho desitgen. Com a norma curiosa prohibeix les corregudes de bous i la boxa.
El dia 14 d’abril de 1931, anticipant-se a Madrid, Macià proclamà la República catalana a Barcelona. En aquest moment, de forma tàcita i fins i tot no percebuda, va començar a regir la Constitució provisional aprovada en L’Havana el 1928. Per a una ocasió com aquesta va ser concebuda.
Cal destacar que el 47% dels recursos econòmics rebuts de l’exterior per Estat Català durant els anys d’exili van provenir dels catalans de Cuba. El 15 d’agost de 1928 Macià va arribar a l’illa acompanyat de Ventura Gassol. La seva estada es va estendre fins al 13 d’octubre. L’Avi havia encarregat al patriota i intel·lectual català cubà Josep Conangla Fontanilles (Montblanc 1875-L’Havana 1965) la preparació d’una ponència de Constitució que serviria de carta magna provisional en el moment en què s’assolís la independència de Catalunya. Fou discutida i aprovada a l’assemblea Constituent del Separatisme Català que tingué lloc a L’Havana entre el diumenge 30 de setembre i el dimarts 2 d’octubre.
La Constitució sobresurt pel seu contingut progressista d’acord amb l’època. No és un instrument jurídic perfecte però expressa el deler independentista dels fills del Principat. Estableix per a Catalunya la forma d’una “República tècnica, democràtica i representativa”. Adopta com a única llengua oficial al català i com a bandera la tradicional de les quatre barres però amb un triangle i un estel, inspirada en la cubana. El vot és directe, la Cambra legislativa és única i el Poder Executiu és designat per una Assemblea de Compromissaris. Els càrrecs són revocables. Dóna intervenció al poble en els consells administratius de les empreses oficials i privades i estableix provisions pels segurs socials. Autoritza als consells comarcals i a l'Estat per a finançar o comanditar empreses de serveis públics. Declara la llibertat de culte, d’expressió i d’associació. Estableix la igualtat de drets per a homes i dones. Prohibeix la vagància i la mendicitat. L’Exèrcit és professional amb voluntaris, però mantenint el sometent per a casos d’emergència. L’ensenyança primària és obligatòria i gratuïta. Les ensenyances superiors queden davall la supervisió de l'Estat. Estableix les normes per a un “socialisme humanista”. Rebutja les fórmules autonòmiques i accepta la federació lliure i voluntària amb altres nacions ibèriques que ho desitgen. Com a norma curiosa prohibeix les corregudes de bous i la boxa.
El dia 14 d’abril de 1931, anticipant-se a Madrid, Macià proclamà la República catalana a Barcelona. En aquest moment, de forma tàcita i fins i tot no percebuda, va començar a regir la Constitució provisional aprovada en L’Havana el 1928. Per a una ocasió com aquesta va ser concebuda.
La reacció de la recent encetada República espanyola no va demorar i immediatament va convertir al separatisme català en el seu problema més urgent. El nou govern central no diferia dels seus antecessors en matèria de centralització i va arribar a amenaçar amb la intervenció armada. Catalunya no tenia condicions per a fer una resistència reeixida i Macià es va veure obligat a acceptar l’autonomia proposada per Madrid. Va ser, segons expressaria, “el dia més trist de la meva vida”.
D’un bell inici la reacció dels catalans de Cuba i en general d'Amèrica, va ser adversa a Macià. No van entendre que hagués acceptat una autonomia en lloc de la independència i va ser objecte de les més severes crítiques. A poc a poc l’enuig va cedir pas a la raó. A l’octubre de 1932, sorprenentment, la revista La Nova Catalunya, portaveu dels separatistes de Cuba, va publicar un extens editorial titulat “El despertar d’un somni: dels núvols de la il·lusió a la petja de la realitat”. Expressava, entre altres raons, el desconeixement de la conjuntura amb les pressions de sindicalistes, anarquistes i altres moviments d’esquerra. Impulsada per la consternació, la direcció de la revista va prendre la insòlita decisió d’interrompre la seva publicació fins data indefinida. Va trigar 10 anys en sortir de nou.
Els propers dies 30 de setembre al 2 d’octubre arriba al seu 79é aniversari l’aprovació de la Constitució Catalana de L’Havana. Malauradament el fet no ha rebut tot el ressò que mereix pel seu contingut catalanista. De L’Havana estant, en tan assenyalada data, rendeixo el meu modest però sentit homenatge a aquells patriotes que en aprovar-la somniaren una Catalunya triomfant, rica i plena.
Oliva també ha exercit com a cap d’economia del diari Granma .és sotspresident de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya. ( el casal català de l’Havana). Dins del casal es dedica a la publicació dels Quaderns de recerca Històrica.- Ha publicat La Constitució catalana de l’Havana ( Pagès editors Lleida 2005.
L'Havana, setembre de 2007
Llibertat.cat 30.09.07
