Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1982 Detencions de militants independentistes al Baix Llobregat, Garraf, Sant Andreu i Barcelona

1982 Detencions de militants independentistes al Baix Llobregat, Garraf, Sant Andreu i Barcelona

17/11/1982 Tal dia com avui
Entre el 15 i el 17 de novembre de 1982, el Mando Unificado de la Lucha Contra el Terrorismo (MULC) anunciava la descoberta d'un amagatall amb explosius i armament a la serra de Collserola, terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Durant aquests dies es detenia sota la la llei antiterrorista als independentistes Carles Benítez de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Guillem Berengueres de Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), Ramon Lagé, militant d'IPC de Molins de Rei (Baix Llobregat), Xavier Montón de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Carles Soler de Vilanova i la Geltrú (El Garraf), Aureli Solsona de Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) i Bonaventura Subielas de Barcelona.

Després de quasi deu dies d'incomunicació i d'interrogatori a les dependències policials de Via Laietana de Barcelona, van ser traslladats a Madrid i posats a disposició del jutge de l'Audiencia Nacional espanyola. Guillem Berengueres, Carles Soler i Bonaventura Subielas van ser posats en llibertat sense càrrecs. En Carles, en Xavier, l'Aureli i en Ramon van ser empresonats a Carabanchel acusats de pertànyer o estar vinculats a Terra Lliure. Un mes més tard van sortir en llibertat provisional l'Aureli Solsona i en Ramon Lagé prèvia fiança de 100.000 pessetes.

Carles Benítez i Xavier Montón van denunciar davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola que havien sofert tortures i maltractaments a Comissaria. En el decurs d'aquestes detencions i per primera vegada als Països Catalans un jutge va poder penetrar a Comissaria per comprovar l'estat d'Aureli Solsona (la seva família havia denunciat les tortures que patí, perquè el seu germà Josep, que havia sortit en llilbertat de comissaria al cap de 24 hores, havia vist la cara de l'Aureli molt inflada i marcada).

Mentre succeïa això, Heribert Barrera, president del Parlament de Catalunya, en un acte organitzat per la Crida a la Solidaritat sobre amb el nom "Llei antiterrorista en la perspectiva del canvi", promogut arran d'aquestes detencions, denunciava l'esmentada llei, però al mateix temps, creient-se les versions telefòniques de la policia afirmava, "Tal vegada hi ha maltractaments, però a Catalunya ha desaparegut la tortura" i continuava "però pot reaparèixer si deixem de vetllar pel respecte que han de tenir els drets humans."

La solidaritat no es féu esperar. Els primers a reaccionar van ser els companys i companyes dels llocs de treball, i dels barris o localitats de residència dels detinguts. Les mostres de solidaritat més fortes es van desenvolupar a Esplugues de Llobregat i a Sant Just Desvern. En aquesta localitat, immediatament després de les detencions es va crear la Comissió Cívica de Veïns de Sant Just i el dia 22 de novembre prop d'un centenar de botigues tancaven mitja hora exigint la llibertat d'en Carles i en Xavier.

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid