Daniel Cardona i Civit va morir el vespre del 7 de març del 1943 a Sant Just Desvern, on s’havia establert clandestinament. El seu darrer desig fou ésser embolcallat amb una bandera estelada i enterrat amb els morts de la seva família.
Cardona fou enterrat a les sis d’un matí plujós, amb una forta escorta de Guàrdia Civil i policia, ja que es temia una manifestació popular a Sant Just Desvern.
Daniel Cardona i Civit (Barcelona 1890 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1943) fou un polític català, conegut pels pseudònims de Vibrant i l'irlandès, un dels més actius de l'independentisme insurreccional dels anys 20 i 30.
De molt jove, molt influït per les idees del doctor Domènec Martí i Julià, va militar a Unió Catalanista i en la Joventut Catalanista. Influït per l'aixecament de Pasqua irlandès, es decantà per la via insurreccional i militarista per a aconseguir la independència de Catalunya. El 1919 va formar part de la Federació Democràtica Nacionalista i el 1921 va col·laborar en la fundació d'Estat Català amb Francesc Macià i Llussà.
Instaurada la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, fou perseguit, processat i condemnat. Per aquest motiu s'exilià a França amb Macià, on seguí cursos de formació militar i fou patrocinador de la Societat d'Estudis Militars. Viatjà per diversos països, col·laborà amb Francesc Macià, i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb accions directes, amb el qual va trencar abans dels fets de Prats de Molló. Les autoritats espanyoles, però, l'acusaren de complicitat en el complot de Garraf.
Pel febrer de 1931, després de l'amnistia en proclamar-se la Segona República Espanyola, tornà a Catalunya. Totalment contrari a la política de Macià, creà i dirigí l'organització Nosaltres Sols!. També fou alcalde de Sant Just Desvern, on tenia la casa pairal. Participà en els fets del sis d'octubre del 1934, i en fracassar va fugir a França. Novament amnistiat, va tornar el 1936 i va tornar a ocupar l'alcaldia de Sant Just Desvern.
En acabar els Fets de Maig de 1937 va exilar-se al sud de França, on restà quan el conflicte de la Guerra Civil finalitzà. Va col·laborar activament amb la Resistència. Posteriorment va impulsar el Front Nacional de Catalunya (FNC) a partir del 1939, a la clandestinitat, sent-ne el principal inspirador, fins la seva mort el 1943, tal dia com avui.
Per saber-ne més:
