La preparació de la insurrecció a Astúries havia arribat a un grau superior al de qualsevol zona de l'Estat. En les conques mineres, l'activitat, especialment de la joventut, va ser frenètica. Existia coordinació, comitès, armament, decisió. La insurrecció d'Astúries va encendre les conques mineres mentre a Gijón i Oviedo, els dirigents socialistes van actuar igual que els seus col·legues en la resta de l'Estat. Els miners van acceptar el repte, i la seva actitud revolucionària ho va transformar tot. Segons Tuñón de Lara en la insurrecció van participar 20.000 miners; per a Grossi, representant del BOC a Mieres, la xifra pot arribar fins els 30.000. Durant 15 dies d'insurrecció, la Comuna asturiana, com en 1871 la Comuna de París, es va convertir en un embrió d'Estat obrer dintre de l'Estat espanyol.
Els miners no van trigar a imposar totes les mesures que van considerar necessàries, els comitès van ocupar les tasques militars, d'aprovisionament de mitjans de subsistència. Es va substituir les monedes per vals, es va estructurar la xarxa sanitària, els pous miners seguien tenint les seves tasques de conservació i es va formar una Guàrdia Roja encarregada de mantenir l'ordre.
El desenvolupament de la insurrecció va tenir un caràcter comú en els diferents focus asturians. Aquest residia en la forma d'organització de poder de la classe obrera i en el contingut de les mesures preses per aquest poder revolucionari. Els Comitès revolucionaris estaven formats per treballadors i es van instaurar en els diferents ajuntaments substituint els anteriors aparells de l'Estat provincial que van desaparèixer.
El dia 5 de 1934 es van prendre les 98 Cases Caserna de la Guàrdia Civil, amb les mans i amb cartutxos de dinamita. Aquesta era una de les diferències amb la resta de la classe obrera. Els miners tenien algunes armes guardades, però eren poques i insuficients. Però tenien dinamita. Aquesta va ser la seva arma inicial. Una vegada controlada la conca minera s'elegeixen Comitès Delegats que vetllen perquè no es produeixi ni un sol acte de pillatge. I ho aconsegueixen de forma més eficaç que la Guàrdia Civil. Desgraciadament el proletariat d'Oviedo, frenat pels seus dirigents per respectar la consigna de vaga general "pacífica", no entra en acció fins que arriben les columnes mineres a les portes de la capital. Aquest retard fa que gran part de les energies es gastin en la lluita per la capital, centre burocràtic i militar de la zona. El mateix retard es dóna a Gijón, on és majoritària la CNT, i fins el dia 6 no arriba l'inici i no amb la força que en la conca minera. A Gijón el moviment pràcticament no surt de tres barris obrers, i acaba el dia 10 amb l'arribada dels vaixells de la Marina.
Per saber-ne més:
