L’estatus de Kosovo: Negociacions a Viena (3a part)

Mentre que la delegació kosovar accepta en termes generals la proposta d’Ahtisaari, si bé considera que s’haurien d’intoduir modificacions menors, la delegació sèrbia, mostra la seva total oposició al gruix de la proposta, considerant que molts dels seus articles són manifestaments contraris a la constitució i a les lleis de Sèrbia i en conseqüència no poden ser aplicades a un part del territori serbi, com es Kosovo, tal i com reconeix la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 1999. Els serbis proposen una amplíssima autonomia al Kosovo, però no volen sentir a parlar de cap tipus d’independència.

El conegut com a Pla Ahtisaari, va ser fet públic a finals del mes de gener, i en el moment actual no es tracta més que d’un esborrany que ha de ser sotmès a la consideració de les dues delegacions esmentades. Les negociacions a Viena és previst que durin aproximadament uns deu dies i, un cop concloguin, Martti Ahtisaari, antic president de Finlàndia, farà una proposta definitiva sobre l’estatus polític del Kosovo. Cal dir, que d’ençà la intervenció de l’OTAN a Iugoslàvia, amb bombardejos aerios massius, i l’ocupació del Kosovo per part de la KFOR, el 1999, aquest territori s’ha convertit en un protectorat de l’ONU, la màxima autoritat del qual és el cap de la UNMIK, si bé el 2001 es va aprovar una consitució provisional que contemplava l’establiment d’institucions provisionals d’autogovern, que incloien una assemblea legislativa, una presidència i un govern, així com també una força de policia i una de protecció –formada per antics membres de la UCK- la guerrilla que es va enfrontar amb els serbis entre el 1995 i el 1999.

Un cop Ahtisaari hagi redactat la proposta defintiva, la presentarà al Consell de Seguretat de l’ONU que serà qui prendrà la decisió final. En principi aquesta decisió haurà de ser presa cap al proper estiu. En les darreres setmanes, tant el president Putin comel seu ministre d’Afers Extreriors, han declarat que tal i com està redactada la proposta d’Ahtisaari, i atès que compta amb l’oposició aferrissada dels seus tradicionals aliats, els serbis, és totalment inacceptable, per la qual cosa deixa entreveure que podria exercir el seu dret de veto, si no s’hi portaven importants reformes en la línia volguda pel govern de Belgrad.Val a dir que a grans trets, l’actual proposta d’Ahtisaari, que ha atret un important interès internacional, contempla l’accessió del Kosovo a una sobirania àmplia però sota la tutela de la comunitat internacional. Es descarta, doncs, tant el retorn a la situació prèvia al mes de juny de 1999. Això no obstant, no s’inclou enlloc el terme independència, i es defineix Kosovo no com un estat, sinó com una societat multiètnica.

 

Tanmateix, sí que contempla que disposi de molts dels atributs d’un estat independent, com són una Constitució, una bandera, un emblema, a banda, és clar de les institucions democràtiques representatives. També se li garanteix el dret a a negociar i concloure acords internacionals i el dret a sol.licitar la seva admissió a les organitzacions internacionals. Pel que fa a la seguretat, es contempla la creació d’un servei de policia, d’una força de seguretat i d’un servei d’intel.ligència interior. Per altra banda, se li prohibeix explícitament unir-se a cap altre estat o passar-ne a formar part d’un de ja existent.Però sense cap mena de dubte, la proposta d’Ahtisaari posa especial èmfasi en la protecció dels drets de les minories, i en concret de la minoria sèrbia. De fet, aproximadament dos terços de la proposta s’adrecen a garantir la protecció i la promoció dels drets dels membres de les comunitats, en àmbits com la cultura, la llengua, l’educació o els símbols. Particularment rellevant és la important descentralització de poders que contempla envers els poders municipals existents i els que es puguin crear en el futur, sobretot aquells de majoria sèrbia, els quals rebran competències en sanitat i educació. També se’ls reconeix el dret a concloure convenis transfronterers amb municipis veïns de Sèrbia. Finalment, també s’esmenta la protecció i la promoció del patrimoni cultural i religiós, i particularment, de l'Església Ortodoxa Sèrbia. Cal tenir en compte, que pel nacionalisme serbi, Kosovo és el bressol de Sèrbia, amb les corresponents implicacions emocionals que això comporta.

 

En definitiva, sembla clar que Ahtisaari i el seu equip, han optat per una proposta que no satisfà la primera opció de cap dels dos bàndols enfrontats. Per una banda, Kosovo no torna a la dependència de Sèrbia, i manté la seva integritat territorial, però per l’altra, la minoria sèrbia veu garantida la seva supervivència i el seu dret a l’autogovern i a mantenir estrets lligams amb la veïna Sèrbia. Es tracta, efectivament d’una solució salomònica, però que corre el risc de no satisfer ningú. Per descomptat, no satisfà als serbis, tal i com ja ho han deixat clar a Viena. Per la seva banda, si bé és cert que la delegació albano-kosovar oficial se’n mostra moderadament favorable, a ningú se li escapa que en els darrers dies els opositors al Pla han fet sentir la seva veu, que reclama sense embuts la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació i la fi de la presència de la UNMIK i de la KFOR , considerats poders colonials que coarten la lliure voluntat dels ciutadans kosovars. Una oposició que, si bé és cert que no compta amb el suport dels partits parlamentaris albanokosovars, sí que s’ha demostrar darrerament molt activa i amb capacitat d’atraure l’atenció pública, tant a nivell intern, com a nivell internacional.

 

Josep Sort