- Sobre l'afirmació que el documental mostra "desconeixement de la història i la realitat que envolta l'independentisme català." he dedir que dues persones independentistes van veure el documental abans de ser emès i cap dels dos va considerar que fos un espai que mostrés desconeixement de la realitat independentista. El primer en veure'l (com a coautor) sóc jo mateix, soci del Casal Independentista de Sants, autor del llibre "Un únic camí", que defensa éls postulats bàsics de l'independentisme i que fa 23 anys que tinc consciència independentista. El segon va ser en David Martínez, exmembre de TL, que va ser l'entrevistat principal en el capítol.
- Més endavant la crítica es queixa que "el primer documental que ha tractat de refiló la repressió contra l'Esquerra Independentista del'any 1992 ho hagi fet a través d'un tema sensacionalista: les tribulacions de l'agent espia Josep Maria Aloi, l'home del "Lobo" a Catalunya.
"I jo em pregunto: On hi ha sensacionalisme? I si la crítica es deu al fet que tractem sobre agents secrets i espies, ho sento, però és el tema bàsic de la sèrie Doble Joc. El mateix text de la crítica descriu la sèrie com "un seguit de documentals que segueixen la trajectòria dediversos espies i agents infiltrats." Així doncs, no entenc la sorpresa quan el capítol es centra en el talp Josep Maria Aloi. És una sèrie d'espies, no? Suposo que és normal que ens centrem en els espies.
- La crítica també lamenta que "el documental obviï la importància dels antecedents de la història de l'independentisme i de latrajectòria de Terra Lliure. Que no es refereix als elements políticsi històrics que van fer nèixer l'organització armada, ni a la situació política del moment."
Em sap greu, però en 26' d'un programa sobre espies es fa difícil explicar tot això que es demana. Quan tractem un espia de la 2a Guerra Mundial, no expliquem la Segona Guerra Mundial en 26', sinó el paper de l'espia a la guerra. És a dir, no s'ha explicat la història i la trajectòria política de TL perquè no era l'objectiu del documental. En aquest sentit, s'està ultimant un documental sobre la història deTerra Lliure que, dirigit pel periodista de TVC, David Bassa, i realitzat per Sergi Guix i Sergi Sala amb la meva col·laboració, tindrà una hora de durada i aquí sí que hi sortiran els antecedents de la història de l'independentisme i la trajectòria de Terra Lliure.
- És just reconèixer que la crítica no només va ser destructiva, sinó que va saber valorar determinats aspectes del documental: "Anteriorment cap altre documental s'havia atrevit a abordar el fenomen del creixement de l'independentisme durant els anys vuitanta, l'activitat de Terra Lliure o els casos de vulneracions dels drets humans en la persecució política contra l'independentisme. Són d'agrair en aquest documental algunes imatges rescatades del temps i que en comptades ocasions havíem pogut veure a la televisió.(...) També el testimoni de l'activista manresà David M., l'única aportació de valor que descobreix l'entrellat de la infiltració dels serveis secrets espanyols. I especialment el fet que no hagin censurat el seu testimoni i hagi pogut realitzar la denúncia pública sobre els mètodes de tortura emprats per la Guàrdia Civil en la seva detenció. Una denúncia acompanyada del desplegament d'informació referent a la sentència del Tribunal d'Estrasburg, que fallà contra l'Estat espanyol per les tortures practicades contra independentistes detinguts aquell 1992." Gràcies.
- Malgrat tot, una mica més avall el text segueix criticant "l'espai que es concedeix a dos suposats "experts" en la matèria: l'exoficialdel CESID Fernando San Agustin, (...) i el periodista Jordi Corachan, habitual en les tècniques de periodisme d'intoxicació, que durant l'entrevista reconeix que, tot i que sabia del cert de l'existència de les tortures el 1992, en aquell moment va optar per no parlar-ne. Uns"experts" que, és clar, posen l'accent en la desvirtuació del paper de Terra Lliure i de l'Esquerra Independentista."
Nosaltres no fem panflets partidistes, sinó documentals. Un documental, per definició, mira i té en compte totes les opinions possibles sobre un tema concret. I si entrevistem en David, també toca entrevistar a l'altra banda. És així.
Nosaltres no fem panflets partidistes, sinó documentals. Un documental, per definició, mira i té en compte totes les opinions possibles sobre un tema concret. I si entrevistem en David, també toca entrevistar a l'altra banda. És així.
Crec que hauríem d'actuar amb rigor abans de fer determinades afirmacions. Si des de l'independentisme actuem així, correm el risc d'errar, un cop més, l'objectiu de les nostres crítiques i caure, ara sí, en el sensacionalisme.
