La importància d’El talp de Terra Lliure segurament rau en el fet que és el primer cop que s’aborden des de la televisió pública aspectes com la militància clandestina de l’independentisme català o l’exercici de la repressió de l’Estat contra aquest moviment. Per aquesta raó aquest documental ha aixecat moltes expectatives abans de la seva emissió i algunes sorpreses a continuació entre les persones que l’han vist, fruit del desconeixement de la història i la realitat que envolta l’independentisme català.
Sigui com sigui, aquestes expectatives també han estat alimentades per un enfocament amb certa tendència sensacionalista en el tractament del reportatge. Una tendència predominant a la televisió actual, especialment pel que fa a l’autoanomenat periodisme d’investigació que es genera als estudis televisius, més avesats a la preocupació pel reclam de l’audiència que pel rigor professional i les finalitats informatives. En aquest sentit és simptomàtic, tot i que passats els anys, que el primer documental que ha tractat de refiló la repressió contra l’Esquerra Independentista de l’any 1992 ho hagi fet a través d’un tema sensacionalista: les tribulacions de l’agent espia Josep Maria Aloi, l’home del “Lobo” a Catalunya. Anteriorment cap altre documental s’havia atrevit a abordar el fenomen del creixement de l’independentisme durant els anys vuitanta, l’activitat de Terra Lliure o els casos de vulneracions dels drets humans en la persecució política contra l’independentisme.
Són d’agrair en aquest documental algunes imatges rescatades del temps i que en comptades ocasions havíem pogut veure a la televisió. També el testimoni de l’activista manresà David M., l’única aportació de valor que descobreix l’entrellat de la infiltració dels serveis secrets espanyols. I especialment el fet que no hagin censurat el seu testimoni i hagi pogut realitzar la denúncia pública sobre els mètodes de tortura emprats per la Guàrdia Civil en la seva detenció. Una denúncia acompanyada del desplegament d’informació referent a la sentència del Tribunal d’Estrasburg, que fallà contra l’Estat espanyol per les tortures practicades contra independentistes detinguts aquell 1992.
No obstant això, cal lamentar que el documental obviï la importància dels antecedents de la història de l’independentisme i de la trajectòria de Terra Lliure. Que no es refereix als elements polítics i històrics que van fer nèixer l’organització armada, ni a la situació política del moment.
És igualment destacable, i criticable, l’espai que es concedeix a dos suposats “experts” en la matèria: l’exoficial del CESID Fernando San Agustin, instructor tècnic de l’infiltrat “Txema”, un entès mediàtic del qual cal recordar les seves tesis obsessives sobre l’autoria d’ETA en l’11-M; i el periodista Jordi Corachan, habitual en les tècniques de periodisme d’intoxicació, que durant l’entrevista reconeix que, tot i que sabia del cert de l’existència de les tortures el 1992, en aquell moment va optar per no parlar-ne. Uns “experts” que, és clar, posen l’accent en la desvirtuació del paper de Terra Lliure i de l’Esquerra Independentista.
