Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1873 Esclata la Revolució del Petroli a la ciutat d'Alcoi

1873 Esclata la Revolució del Petroli a la ciutat d'Alcoi, un avalot obrer que reivindicava millores salarials i condicions laborals

09/07/1873 Tal dia com avui

La Revolució del Petroli o Desfeta del Petroli fou una revolució social de caràcter llibertari que es va esdevenir en Alcoi, al juliol de 1873.Es va anomenar la Revolució del Petroli pel fet que les masses, enfurides, duien com estandarts grans torxes untades amb petroli (o probablement algun altre carburant derivat del petroli), i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor a petroli.

En temps de la Primera República, Alcoi fou una de les poques ciutats de l'Estat on la Revolució Industrial havia calat. Aleshores Alcoi era una ciutat proletària, tan o més industrialitzada com ho és en l'actualitat.

Durant aquesta època, algunes revolucions proletàries anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, però al capdavant d'elles estagué la Revolució del Petroli, unes sangonoses jornades, en les que els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevenigué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors (més conegut com el Pelletes). Durant la revolució, Albors sigué assassinat i es passejà el seu penis com a símbol de triomf per tota la ciutat. També s'empresonà la resta de la corporació municipal en el mateix ajuntament.

La ciutat estagué governada del 9 al 13 de juliol per un Comitè de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Els revolucionaris reivindicaren una serie de millores salarials i una reducció de la jornada laboral. Finalment, la revolta acabà amb la intervenció de l'exèrcit amb una ocupació militar de la ciutat; unes dures represàlies pels revolucionaris; i pràcticament cap millora per la classe treballadora. Foren jutjats més de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels detinguts i jutjats foren comdemnats a penes de mort.

Aquest fet va  afavorir el trencament i la col·laboració entre republicans i anarquistes, i donaren peu a què els marxistes critiquessin la incapacitat dels anarquistes de dirigir el moviment obrer. A partir d'aquest moment, la classe treballadora començà a autoorganitzar-se, ajudant-se de certes faccions de l'església catòlica. Es crearen diferents organismes i institucions pro-proletaries, així com, escoles professionals (els Salesians), cercles d'obrers catòlics, mútues laborals, caixes d'estalvis (el Monte de Piedad, 1875), sindicats, etc. Alcoi fou el primer indret on s'establí a Primera Internacional dels Treballadors (AIT) de manera sòlida a l'estat espanyol, poc després de la Revolució del Petroli. Encara que, durant uns anys, fou l'església la intermediària entre la classe treballadora i els amos. L'església també ajudà i promogué decididament l'establiment de les primeres mútues laborals, les caixes d'estalvi i les escoles laborals, les quals, encara perduren en l'actualitat.

Font: Wiquipèdia

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid