A Catalunya les primeres reaccions contra la introducció de maquinària en el procés de la producció El dia 14 de juliol, en mig de l'eufòria pel triomf de l'alçament progressista contra el govern, que acabava amb una dècada d'opressió del moviment obrer, a Barcelona una munió obrers filadors iniciaren l'incendi de diverses fàbriques on funcionaven selfactines. De seguida (el dia 16) el capità general Ramon de la Rocha publicà un Ban on es comunicava que serien passat per les armes tots els que atemptessin contra una propietat o contra la seguretat de les persones (el mateix dia 16 a les 7 de la tarda foren afusellats tres filadors. Cessaren els incendis però els filadors amb la solidaritat dels teixidors continuaren en vaga de forma pacífica, reclamant la retirada de les Selfactines. Més de 50 fàbriques restaven aturades el dia 18 de juliol. El capità general mantingué converses amb el capdavanter del moviment obrer Josep Barceló i el dia 25 firmava una ordre prohibint l'ús de les selfactines, paral.lelament es publicà un document signat pels principals dirigents obrers, Ramon Maseras, Miquel Guilleuma, Antoni Gual, Josep Nogué i Josep Barceló, que exposaven al capità general el fonament de les seves demandes, per a la prohibició de les Selfactines.
El conflicte s'allargà ja que els fabricant van recórrer l'ordre de prohibició davant el govern de Madrid (i els treballadors van continuar la vaga). El dia 8 d'agost el nou capità general Manuel de La Concha mantingué una reunió amb els dirigent de les Societats Obreres, d'on va sortir un manifest dels obrers (signat per 19 societats obreres) donant per acabada la vaga, l'indult pels obrers processat i condemnats i l'obertura d'un període per a la negociació entre fabricants i obrers. Aquest era el darrer 
acte del Conflicte de les Selfactines, durant el qual s'havien reconegut oficialment les Societats Obreres i la seva capacitat per a representar col.lectivament els treballadors davant els empresaris, com s'aniria verificant els mesos següents firmant diversos convenis col.lectius. Encara cal dir que el govern de Madrid, el dia 9 d'agost, revocà l'ordre de prohibició de les selfactines, però el temor de les reaccions obreres va fer ajornar la seva publicació fins el maig del 1855. contra l'atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Camprodon (1823), Barcelona (1835). Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844. L'estiu de 1854, aquestes màquines ocupaven uns 1.200 filadors.
Per saber-ne més:
