David Fernàndez va explicar les motivacions que el van moure a escriure aquest llibre (els guanys de la venda aniran destinats a la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura). Patrick va destacar l’aposta de la editorial per la publicació d’aquest llibre. Per la seva banda, August Gil-Matamala, va elogiar la tasca com a cronista de la memòria històrica recent David Fernàndez. Gabriela Serra va posar l’accent en els aspectes generacionals de les lluites polítiques i social i l'Arcadi Oliveras va exposar una gran preocupació pel control social existent i la involució en els drets i llibertats.
El llibre és un recull de textos, entre la reflexió i la memòria, sobre la repressió i el control exercit contra les dissidències durant aquests darrers 10 anys, especialment des de la Brigada de Infomación de Via Laietana, però també des dels àmbits judicial, polític, periodístic o de la guerra bruta exercida per l’Estat espanyol.
Tal i com explica l’epíleg d’aquest treball: "L’autor escriu des de la valentia i l’honestedat que dóna el comprimís i la convicció, i ens ofereix una comprensió neta, apassionada i exacta d’una sèrie d’episodis del nostre passat més recent. Es tracta d’una experiència dantesca, de baixada a les clavegueres de l’Estat d’un periodista arriscat, provocador i políticament incorrecte. Darrera el nostre Estat de Dret s’hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles del joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així és com ens parla de maletes i fons reservats, d’informes confidencials, de comissaries i tortures, d’infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats... en definitiva, de la guerra bruta d’un estat d’excepció encobert contra els moviments socials i populars.Era una història ocultada que calia rehabilitar per informar del present i reconèixer les noves situacions del futur. Aquesta és la tasca de la memòria. No obstant, i sobretot, el llibre parla de nosaltres, de tots els qui, d’alguna o altra manera, ens hem vist implicats en la història d’aquests últims deu anys de protestes. No se’ns mostren les coses com van passar, sinó com ens van passar, en un espai i un temps col·lectiu."
