El 9 de maig de 1979 es realitzà el judici contra Manuel Viusà, detingut a París 6 setmanes abans, en virtut d'una petició d'extradició del govern espanyol. El dia abans més de dos-cents independentistes catalans van ocupar la duana francesa del Pertús quan els va ser impedit el pas cap a París, on anaven amb diversos autocars per assistir al judici on finalment es va denegar la sol·licitud d'extradició.
El pintor, gravador, historiador de l’ art i lluitador independentista Manuel Viusà i Camps va morir exiliat a París, el dia 11 de febrer de 1998, a l’ edat de 80 anys. Tretze dies més tard, moria també la seva esposa, la pintora i escultora Gertrudis Galí, als 85 anys.
Amb la mort del matrimoni Viusa-Galí desapareixia una parella d’artistes caracteritzada per la seva estreta unió tant en l’ambit personal com en l’expressió artística, així com també per la seva contribució a la lluita per uns ideals de llibertat de la Nació Catalana que van marcar la seva vida i als quals mai no van renunciar.
Manuel Viusà va néixer a Barcelona el 1917. Gertrudis Galí havia nascut a Terrassa cinc anys abans, el 1912. Ambdós van coincidir com a estudiants a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, coneguda com l’Escola de Llotja. Viusà va ser deixeble directe del dibuixant Xavier Nogués, de qui va heretar la simplicitat i la ironia expressiva. Gertrudis era una de les úniques alumnes femenines de l’Escola, i va acabar la carrera amb diploma d’honor.
La parella es va casar en acabar la guerra civil, el 1940, i de la seva unió en van néixer tres filles, Joana, Adela i Núria, i un fill, Jordi. Exiliats el 1948 a Perpinyà a causa de la seva militancia antifranquista, el 1956 van instal·lar-se a París, on van residir fins a la seva mort. Des de l’entrada de les tropes feixistes a Catalunya fins la seva mort Manuel Viusà va treballar incansablement per les llibertats del seu poble: en la creació del FNC i en la seva tasca clandestina en els primers anys del franquisme, en què realitzava tasques tant a l’interior com des de l’exili. Fou processat un cop reinstaurada la monarquia borbònica, raó per la qual no va poder tornar al seu país en situació legal des des del seu exili el 1948, i va morir a París el 1998.
De Manuel Viusà i Gertrudis Galí, els seus amics i els seus deixebles en destaquen sobretot l’admiració per la seva singularitat de persones obertes en el més ampli sentit de la paraula. Obertes en el terreny artístic, on han estat reconeguts com a innovadors i experimentadors, i obertes també, sobretot, en el terreny personal, sempre disposats a traspassar i a enriquir el seu saber polièdric i a brindar sense barreres el caliu de l’amistat.
