L'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN en les seves sigles en castellà) és un grup guerriller indígena que actua principalment a la selva Lacandona a l'estat de Chiapas (Mèxic). L'EZLN pren el nom del líder de la Revolució Mexicana, Emiliano Zapata.
L'EZLN es va formar el 17 de novembre de 1983 per la confluència de diversos grups crítics amb el govern mexicà. Durant anys l'EZLN va romandre amagat a la selva organitzant-se i elaborant un discurs polític propi
La seva entrada en escena es va produir coincidint amb l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç de l'Amèrica del Nord (NAFTA) un acord econòmic d'orientació neoliberal subscrit pels governs de Mèxic, Estats Units d'Amèrica i Canadà el 1994.
La peculiaritat de l'EZLN es visualitzava en aquesta declaració: Sota la consigna "¡Ya Basta!" (Ja n'hi ha prou! en castellà), i criticant els cinc cents anys de dominació sobre els indígenes, el grup fonamentava el seu alçament armat i la seva declaració de guerra al govern, en la seva interpretació de l'article 39 de la Constitució Mexicana, que deien donava poder al poble per a alterar (violentament) la forma de govern, i ordenava als seus combatents que respectessin les normes de Dret Internacional i la Convenció de Ginebra.
L'article 39 de la constitució mexicana diu: La sobirania nacional resideix essencialment i originalment en el poble. Tot el poder públic dimana del poble i s'institueix per al benefici d'aquest. El poble té, en tot temps, el dret inal·lienable d'alterar o modificar la seva forma de govern. L'article 39, però, és la introducció del capítol de la presentació de la forma de govern emanada del poble, establerta a l'article 40: Es voluntat del poble mexicà constituir-se en una República representativa, democràtica i federal, composta d'estats lliures i sobirans en tot el que cal al seu règim intern; però units en una federació establerta segons els principis d'aquesta Llei Fonamental [i.e. la constitució].
L'1 de gener d'aquest any, els insurgents, tapats amb els passamuntanyes de llana negra que des de llavors els identifiquen, van iniciar un aixecament armat. Baixant des de la selva Lacandona van ocupar els municipis de San Cristóbal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo, Oxchuc, Huixtan i Chanal, avançant cap a la capital de l'estat, Tuxtla Gutiérrez, i fent públic un manifest conegut com la Primera Declaració de la Selva Lacandona on exposaven les seves reivindicacions.
La primera declaració declarava oficialment la guerra al govern mexicà (de fet, és una "Declaració de Guerra"), establien la seva intenció d'avançar militarment cap a la capital mexicana, per tal de vèncer a l'exèrcit mexicà "alliberant la població", volien realitzar un judici en contra dels membres de l'exèrcit i de la policia que hagessin sol·licitat suport de l'estranger, i demanaven la renúncia, o deposició per força, del llavors president Carlos Salinas de Gortari, a qui acusaven de ser dictador. (Contradictòriament a l'acusació, demanaven el suport del Congrés de la Unió i del poder judicial per forçar la renúncia del president, però, aquests dos poderes de govern no existirien sota un govern dictatorial). Aquestes declaracions i les seves accions armades van motivar al president a enviar l'exèrcit a les zones en conflicte. Després de dues setmanes d'enfrontaments armats, i del crit d'alt al foc pronunciat pel bisbe de San Cristóbal de las Casas, Samuel Ruiz García, el president Salinas va oferir el cessament al foc, va obrir les portes al diàleg.
Per saber-ne més:
EZLN (Wiquipèdia)
