L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme català en la lluita contra la dictadura del general Franco.
Constituida el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí (Barcelona) ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l'estat.
Amb el suport de la pràctica totalitat de les organitzacions polítiques del país (des de la dreta catalanista antifranquista fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant per les diverses corrents nacionalistes, independentistes, socialistes i comunistes), i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l'església, l'Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local possibilitant així una amplia participació de la ciutadania compromesa amb la lluita antifranquista.
Durant la dècada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals movilitzacions populars de la època, amb un nombre incontable d'actuacions, autodisolent-se ja força avançada la transició política.
El 28 d'octubre de 1973 són detinguts (i empresonats) a Barcelona 113 membres de l'Assemblea de Catalunya que en resposta convoca una concentració nacional a Vic el diumenge 11 de novembre, en solidaritat amb les reivindicacions dels treballadors del camp, per la llibertat dels 113 detinguts i en commemoració del segon aniversari de la seva fundació. Hom pretén mantenir la convocatòria en secret.
En plena matinada del diumenge 11 de novembre de 1973 arriba a Vic una llarguíssima caravana de vehicles de la Policia Armada amb les brigades especials antiavalots de Valladolid. Prop de 50 vehicles amb més de 500 membres fortament armats. En combinació amb la guàrdia civil bloquejen les rutes d'entrada a Vic per impedir que els manifestants es concentrin. Les cues arriben fins a La Garriga. La policia fa baixar els passatgers dels autocars i els escorcolla metralleta en mà. La gent que vol entrar a Vic està obligada a deixar a la policia el seu carnet d'identitat: se'n retiren més de 3000, que hauran de ser recuperats dies després anant-los a demanar a la "Jefatura" de Vic. Els autocars són obligats a girar i alguns trens han de continuar la ruta sense deixar baixar ningú a Vic. El gruix dels vehicles de la policia franquista estableix la base al bell mig de la Plaça. El centre de comandament de la Policia Armada queda instal·lat als locals del Movimiento. Degut a la massiva afluència de guàrdies els serveis sanitaris s'embusen i els interessats opten per fer les feines al jardí, on també llencen totes les deixalles del dinar. L'enuig és tan gran entre alguns membres dels Movimiento que es neguen a netejar el jardí que, dos anys després, encara és ple d'escombreries i brutícia.
Uns 30.000 seguidors de l'Assemblea de Catalunya han fet cap a Vic per manifestar-se però com que la policia ha ocupat militarment Vic per impedir la manifestació es fan concentracions i mítings a Seva, Folgueroles, Sau, Taradell i altres pobles de les rodalies. A mitja tarda la policia dissol els grups més nombrosos que cirulen per les voreres del centre de la ciutat. Sobre les vuit del vespre, unes 5000 persones es manifesten a Granollers, amb enfrontaments amb la Policia Municipal (bastants guàrdies civils de Granollers eren a Vic) que se'n surt amb alguns cotxes bolcats. Hi va haver uns 35 detinguts, duts primer a la caserna de la Guardia Civil de Granollers i posteriorment a la DGS de Via Laietana, a Barcelona. Després de 72 hores van ser tornats als jutjats de Granollers.
