Periodista i feminista (Barcelona, 1865- Barcelona, 1943)
Va tenir una actuació destacada com a conferenciant i escriptora en defensa del feminisme i l’emancipació de la dona. En una de les seves millors novel·les, Clixés –1906–, explica la problemàtica de la dona de la mitjana burgesia catalana.
Va ser directora de la revista Feminal –1907-1917–, que s’incloïa mensualment en la publicació Ilustració Catalana.
La revista va ser una plataforma decisiva de promoció cultural i defensa dels interessos socials i culturals de la dona, ja fos una ressenya de l’ Estudi feminista. Orientacions pera la dona catalana de Monserdà o bé un reportatge dels banys a la Barceloneta o les darreres passarel·les de moda.
No en va ens trobem en l’inici de l’estructuració del feminisme com a plataforma teòrica per l’emancipació. Carme Karr va escriure Cultura femenina. Estudi i Orientacions –1910– on planteja la preocupació per a la millora del model educatiu femení a partir d’una pedagogia moderna i renovadora per a la formació de la dona burgesa culta i instruïda.
Les seves iniciatives educatives es van concretar en la direcció de La Llar, primera residència per a professores i estudiants. Ja més endavant, Carme Karr reivindicava el dret de les dones soles a tenir una funció social i un lloc útil en la societat. Va escriure, entre altres autores, Educación femenina. Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo barcelonés los días 31 de enero y 1,2,3,4 y 5 de febrero de 1916 –1916–.