Centre obrer situat a Barcelona i pioner a l'Estat que impartia classes de cultura general. En els primers anys fou una institució moderada, impulsat per un grup de liberals progressistes que treballaven per la difusió de la cultura en medis obrers, però es radicalitzà després de la Revolució de Setembre de 1868, sota la direcció dels internacionalistes de la línia bakunista Rafael Farga i Pellicer i Josep Llunas i Pujals. Fou clausurat després del cop d'estat del general Pavía el 1874. El 1881, en un moment de recuperació del moviment associatiu obrer, es reorganitzà i va passar a anomenar-se Ateneu Obrer de Barcelona, dirigit per Manuel Bochons i Josep Pàmies.