El 1672 l'intendent obligà els cònsols de Perpinyà a obrir escoles reials on s'ensenyés només el francès i en francès. El 1682 la decisió s'estengué a tota la província. A més a més, allà on hi havia una escola reial francesa no n'hi podia haver cap més. D'altra banda, es deixà un termini de sis mesos als adults per aprendre la llengua francesa: més enllà no podrien exercir cap funció pública ni cap ofici com advocat, metge, cirurgià, apotecari, llevadora; no podrien tampoc tenir cap responsabilitat dintre les associacions professionals. Això volia dir que no hi podia haver cap mena de promoció social que no fos a través de la francesització. Els estudiants mateixos de la Universitat de Perpinyà havien de provar que tenien un bon coneixement de la llengua francesa per tal de poder-se matricular.