Plataforma per la Llengua ha denunciat que creixen els problemes a la Catalunya Nord per estudiar català a les escoles públiques. L'entitat detecta més dificultats que mai perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic, que escolaritza el 90% de l'alumnat que estudia català, i reclama a les autoritats competents (les direccions, el rectorat, el Ministeri d'Educació i l'Acadèmia de Montpeller) que actuïn per resoldre-ho. L'ONG del català demana a les famílies que facin públiques les dificultats que tenen perquè els seus fills estudiïn català i fa una crida a la unitat d'acció per solucionar-ho.
De moment, l'entitat ha detectat complicacions per estudiar català o en català a l'escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d'Argelers i Prada. Al Voló és previst el tancament d'una classe bilingüe, fet que sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal, que ja estan saturades, i empitjoraria la qualitat de l'ensenyament en català. La decisió és encara més greu si es té en compte que es va tancar una classe monolingüe en francès fa dos anys, i ara es justifica el tancament d'una classe bilingüe per l'augment en la demanda de les classes monolingües. Al Voló, les famílies de l'escola han iniciat una campanya a Change.org per aconseguir firmes i poder aturar l'eliminació d'aquesta classe bilingüe. Aquesta petició ha forçat les institucions a aturar, de moment, la supressió immediata de la línia, però encara no se sap si, finalment, sí que l'acabaran eliminant.
Pel que fa al col·legi de Portvendres, les classes de català s'han programat de 12.30 a 13.30 h. La imposició d'aquest horari obliga els alumnes que vulguin aprendre català a tenir només mitja hora per dinar, car les classes es reprenen a les 14 h. A més de compactar excessivament la jornada, es tracta d'un horari que impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català.
Al liceu d'Argelers, des de fa dos anys el director dificulta que els alumnes puguin estudiar català i la inestabilitat de les classes ha fet que el nombre d'alumnes baixi molt. Ara, els alumnes que volen fer classes de català han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic, i això ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagin renunciat a fer-les. L'Ajuntament d'Argelers coneix la problemàtica, però el marge d'actuació que té per resoldre-ho és limitat, perquè no són competències seues. Pel que fa al liceu de Prada, les classes de català s'han programat el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar. Aquest horari impedeix als alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i desincentiva que els estudiants s'hi apuntin.
La inestabilitat de les fileres bilingües que s'han detectat en els darrers anys perjudiquen la continuïtat de l'ensenyament en català a la Catalunya Nord i això fa que els alumnes hi renunciïn per les complicacions i la incertesa de no saber si podran continuar estudiant la llengua en el futur. La baixada en el nombre d'alumnes inscrits, producte d'aquesta inestabilitat, es converteix en l'excusa perquè les direccions tanquin més classes i és un peix que es mossega la cua: si no hi ha català al col·legi, les famílies tampoc no veuen clar d'inscriure els nins en filera bilingüe a primària, i quan sí que n'hi ha, de vegades són els mateixos alumnes que, tenint en compte la manca de continuïtat dels estudis, acaben optant per no inscriure-s'hi.
L'èxit de les escoles en català hauria de fer créixer l'oferta de català a les escoles públiques
A més d'aquests casos en concret, l'ONG del català no descarta que en altres centres públics també es posin traves per estudiar català. Per a l'entitat, el Ministeri d'Educació ha de resoldre-ho i ha d'ampliar l'oferta educativa en català per garantir que tothom que ho vulgui pot aprendre la llengua. Els casos d'èxit de les escoles de la Bressola i d'Arrels, que ofereixen un sistema d'immersió lingüística, són una demostració de l'interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català.
Arrels, que forma part del sistema públic, escolaritza 305 alumnes en dues escoles de maternal i primària. La Bressola, que és privada, enguany ha pogut sumar un segon col·legi a la seua oferta educativa i ja escolaritza gairebé 1.100 alumnes entre les seues set escoles i els dos col·legis. Aquesta xifra ha de créixer quan, finalment, pugui obrir el seu primer liceu, una obertura que s'ha endarrerit pel bloqueig de l'Ajuntament de Perpinyà. Tanmateix, tots sumats, els alumnes que cursen un programa d'immersió lingüística en català no suposen ni un 10 % del total d'alumnes que estudien català o en català a la Catalunya del Nord, i no arriben a ser ni el 2 % del total d'alumnes. El 90% dels que cursen classes de català o en català s'escolaritzen al sistema públic a través de la iniciació setmanal, les fileres bilingües o les classes de llengua vivent.
Per a Plataforma per la Llengua, el fet que l'escola privada en català cada cop tingui més èxit no ha de ser una excusa perquè l'estat no ofereixi educació en català, sinó que precisament ha de servir d'estímul perquè el govern francès n'augmenti l'oferta. L'ONG del català reclama a l'estat que garanteixi l'ensenyament en català a aquelles famílies que no volen, o no poden permetre's, matricular els fills a escoles privades, i reivindica que és el mínim que la llengua es mereix, tenint en compte que és patrimoni de França, segons la mateixa Constitució francesa. L'entitat recorda que, el juny, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'Acadèmia de Montpeller, la regió d'Occitània i el departament dels Pirineus Orientals van acordar que d'aquí a deu anys tots els centres escolars hagin d'oferir ensenyament en català o de català, i que tots els alumnes hi puguin accedir.
