Tots els règims dictatorials, reconeguts o emmascarats com a democràcies parlamentàries, es caracteritzen pel seu alt nivell de corrupció, per ésser un niu de podridura. En el procés de la Transició, que fou la transacció de les grans rebaixes, vam heretar de la dictadura, la guàrdia civil, torturadors de la Brigada Político Social (BPS), els jutges del Tribunal de Orden Público (TOP), i els oficials d’un exèrcit que van participar durant 40 anys en els Tribunals Militars.
Tots aquests sectors de l’aparell de l’Estat, que foren el suport de la dictadura feixista, es van transformar, miraculosament, d’un dia per l’altre, van anar a dormir com a feixistes i es van llevar com a “demócratas de toda la vida”,com a “defensores de la Constitución y el Estado de derecho”.
És ben evident que, per miraculosa que pugui semblar aquesta transformació, que a molts els va estalviar ésser jutjats per crims contra la humanitat, hi ha vuits i nous, i cartes que no lliguen, o potser lliguen massa amb el passat de la dictadura, perquè tot aquest aparell burocràtic-administratiu, que fou l’entramat del franquisme, passà intacte, sense cap mena de depuració, a la democràcia borbònica, seguí adscrit als vells models franquistes, sota la capa d’un vernís democràtic, fet d’un fals progressisme esquerranitzant de via estreta made in PSOE.
L’estil de treball de la vella corrupció franquista es traslladà a la nova democràcia constitucionalista. La corrupció de la Barcelona de JM Porcioles, l’home de la Barcelona porciolista durant els anys del seu mandat com a alcalde de la ciutat (1957-1973) fomentà el desgavell urbanístic i l'especulació del sòl que anys més tard amb el binomi JA Samaranch i P Maragall, seguiren amb els Jocs Olímpics del 1992, que fixaren el model de la Gran Barcelona al servei de les classes dominants. En l'àmbit estatal el 1992 es reforçà la imatge de l'Estat amb l'Expo de Sevilla i el V Centenario.
Quan fallen els elements de control de la corrupció, perquè les mateixes estructures de l'Estat o l'administració autonòmica estan contaminades, aquesta corrupció, moltes vegades disfressada d'ineficàcia, arriba a afectar la marxa de l'economia. L'especulació del totxo, amb la bombolla immobiliària i els seus annexos de corrupció, ha estat un càncer que, amb la irracionalitat del capitalisme, que ha contribuït a crear la situació de crisi.
Els polítics espanyols, nodrits d'incompetència i corrupció, han aconseguit la fallida d'un Estat feble com l'espanyol, i han destruït l'economia productiva, pel diner fàcil de l'especulació. En l'àmbit dels Països Catalans tenim una llista de polítics que s'han enriquit amb l'espoli del País: Prenafeta, Alavedra, Matas, Zaplana, Olivas, Camps, i tots els que no han sortit als diaris.
I el més greu és que actualment la corrupció es veu com un fet “normal” amb allò de “tothom ho fa” s'ha socialitzat el delicte. Aquest és un índex de com de malalta i podrida està una societat al servei d'unes minories corruptes.
