L'Aramateix de Gramenet de Besòs va aplegar ahir, desenes de persones a la xerrada "Història de l'Independentisme català". L'acte organitzat conjuntament pel Moviment de Defensa de Terra (MDT) i Arran Gramenet, va comptar amb la presència de l'historiador Agustí Barrera, membre de la CUP a Arenys de Munt i un dels impulsors de la Consulta sobre la Independència d'aquest municipi i amb Joan Rocamora, militant de l'MDT i de la CUP a Cerdanyola i represaliat en l'Operació Garzón de 1992.
Rocamora va esbossar sintèticament els orígens dels primers precedents de lluita de l'independentisme del segle XIX amb el precedent de La Reixa com a organització armada del nacionalisme radical. O els actes de l'obrerisme de l'època i les campanyes amb artefactes explosius realitzades de 1867 de Narcís Monturiol i el grup dels republicans Cafè Suís per a protestar davant el regnat d'Isabel II. Va exposar la tradició de lluita de les classes populars en tot aquest període molt lligat a la lluita armada. Així, va comentar la creació d'Estat Català de Francesc Macià qui va intentar el 1926 alliberar Catalunya amb la incursió des de Prats de Molló. En aquell període, també es creà Bandera Negra que va realitzar l'intent de regicidi conegut com els Fets de Garraf. I com membres d'aquestes experiències van acabar confluint en la gènesi dels partits com el Partit Català Proletari (clarament independentista), la Unió Socialista de Catalunya o d'altres que van esdevenir quadres del POUM i del PCP. Va destacar els fets del 6 d'octubre de 1934, en què va morir Manuel Gonzàlez i Alba i Jaume Compte mentre defensaven la CADCI davant la proclamació de la República catalana feta per Lluís Companys.
Seguidament, Barrera va explicar la fundació del FNC després de l'ocupació feixista, que recollia l'experiència de membres d'Estat Català i Nosaltres Sols a partir d'un Comitè d'enllaç del nacionalisme radical. Aquesta organització va realitzar actes de propaganda com la col·locació de senyeres en llocs molt visibles i ho combinava amb accions armades. Aquest nucli va impulsar el que es coneixeria com a Exèrcit Popular Català. Ràpidament, ha lligat amb el fet que el 1968 es fundava el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans a partir de l'escissió del sector universitari i més jove del FNC. La línia del PSAN beu directament de la tradició del FNC i de les experiències d'alliberament nacional com la independència d'Algèria, o les revolucions xinesa i cubana, així com el Maig francès. El PSAN patiria l'escissió del PSAN-P anys més tard per considerar aquest sector que es feia seguidisme del PSUC. Aquest fet va ser molt important perquè al final del franquisme es pogués consolidar un moviment polític a favor de la Ruptura fonamentat en tres pilars (Terra Lliure, CSPC i IPC) que plantés cara a la transició espanyola. També va destacar que el 1986 ja es va crear l'AMEI i els primers nuclis de la CUP i la fundació del Moviment de Defensa de la Terra el 1984. I ha comentat molt per sobre el fet que la repressió de l'Operació Garzón va estroncar el progrés que estava fent l'independentisme combatiu.
Finalment, Rocamora va enumerar breument, la refundació de l'MDT en forma de partit marxista l'any 1998, la creació de la PUA que cap a principis del 2000 va evolucionar i part de la seva militància va fundar Endavant, la unificació de Maulets i els i les JIR i el Procés de Vinaròs que va servir per a la creació d'Alerta Solidària i el reimpuls de la CUP que han dut fins als resultats actuals. I en l'àmbit estudiantil la creació del BEI i la formació de la CEPC i la posterior unificació amb l'Alternativa Estel i la fundació del SEPC.
Per tancar l'acte, el portaveu d'Arran Gramenet va lligar els precedents històrics de l'Esquerra Independentista amb el present i el futur que ha de representar la nova organització juvenil resultat de la confluència de Maulets i CAJEI. Va explicar els motius del nom de la nova organització i s'ha mostrat convençut que han vingut per vèncer i lluitar per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Va remarcar la necessitat d'impulsar l'estratègia de la Unitat Popular per avançar cap a l'alliberament.
Entre el públic s'ha pogut comptar amb persones de la comarca vinculades a diversos partits polítics i també de l'Assemblea Nacional Catalana.
