Una primera mirada a les seccions d’esports dels diaris generalistes podria fer pensar que aquests només parlen de futbol. Però hi ha una excepció important que impedeix dir que als Països Catalans només interessa un sol esport. A la Catalunya Nord, el títol d’esport rei és a mans del rugbi, amb percentatges de cobertura similars als que té el futbol al sud dels Pirineus.
Aquesta és una de les principals conclusions a les que ha arribat el darrer Informe Mèdia.cat, titulat “Mites i veritats sobre els esports minoritaris als mitjans de comunicació” i que analitza les seccions d’esports de quatre diaris de referència d’arreu del país: La Vanguardia, Levante, Diari de Balears i L’Indépendant, per tal d’obtenir una radiografia exacta de quin és el pes del futbol als mitjans i quin és el grau de cobertura poliesportiva.
L’informe, elaborat per periodista especialitzat Isaac Vilalta, conclou que la secció esportiva tipus té onze pàgines –un espai més que generós, per sobre d’altres com cultura o opinió i similar a internacional o política-, la meitat de les quals dedicades a futbol. Entre els altres esports sobresurten el rugbi, bàsquet, tennis i els esports de motor, encara que amb diferències territorials importants. L’obertura de pàgina correspondria, gairebé sempre, al futbol, encara que l’equip escollit seria el Barça, València, Mallorca –o la USAP- segons cada diari.
L'esport femení, el gran oblidat
Existeix una certa sensibilitat vers l’esport base –amb l’excepció de La Vanguardia- i l’esport femení resulta especialment oblidat. I per contra del tòpic habitual, política i esport es barregen més del que es diu, encara que sigui de forma més o menys subliminal. Tot i que cada cop es fa més periodisme esportiu en català –dos dels quatre diaris analitzats ja es poden llegir en aquesta llengua- la seva presència en les altres capçaleres continua sent anecdòtica.
Una de les altres conclusions a les que arriba l’estudi és que no es pot parlar d’una cobertura esportiva d’àmbit Països Catalans, amb tots els diaris immersos en la cobertura dels seus respectius equips i tradicions esportives locals, amb una única excepció ressenyable: el Barça. La suma del potencial mediàtic dels blaugranes i de la simpatia que desperten arreu dels Països Catalans els converteix en l’únic fil conductor –encara que sigui fi- que abraci el conjunt de l’espai català de comunicació.
Pel que fa a qüestions més esportives, l’estudi denuncia que l’obsessió dels mitjans per la rivalitat Barça-Madrid i les seves grans estrelles futbolístiques empobreix el periodisme esportiu i dificulta el desplegament d’unes seccions més plurals, analítiques i pròximes a la realitat del lector.
