Si un Govern és incapaç de solucionar un conflicte laboral, ha de marxar. Ha de convocar eleccions i dimitir, perquè vinguin d'altres que puguin solucionar el problema. En qualsevol cas, abans d'arribar a aquest punt, s'han d'aplicar d' altres mesures.
S'han d'utilitzar els tribunals laborals, es pot dictar un laude, pot nomenar-se un mediador. I, sobretot, s'han de prendre mesures abans que el conflicte esclati, perquè el Govern sabia que esclataria. I per recuperar prestigi, va posar un parany als controladors.
Els controladors van caure en aquest parany, i aleshores el Govern del PSOE va aprofitar la situació per actuar amb duresa en contra d'aquest grup de milionaris privilegiats, pensant que aquest episodi els convertiria a ells, al PSOE, en un grup d'idealistes justiciers que lluiten contra els privilegis.
D'entrada, aquests justiciers del PSOE obliden que aquesta justícia ha d'aplicar-se d'una altra manera i a d'altres àmbits. Per exemple, no aplicant tot el pes del neoliberalisme capitalista contra els aturats, els pobres i els més febles, mentre reparteix els diners públics entre els bancs i els poderosos.
Al marge d'això, el problema, ara, és que aquesta gent, aquests socialistes, han recorregut a lleis franquistes per aplicar una situació -l 'estat d'alarma- franquista, amb mètodes franquistes, com a la militarització del control aeri. I si demà no poden controlar una vaga de la construcció, o del metall? militaritzen els vaguistes? Envien l'exèrcit a reprimir als vaguistes?
Però què volen aquesta gent? S'han carregat l'Estat de dret i han imposat una situació pròpia de temps afortunadament passats. Militaritzen un col·lectiu professional, implanten un estat d'excepció franquista i, a sobre, parlen de democràcia.
¿És que estem tots anestesiats o hem arribat a tal grau de desafecció que ens importa un rave que aquest grup d'incompetents ens estigui ficant al camí d'una situació més semblant a una dictadura que a una democràcia?
És que no ens adonem que el que aquesta gent està fent és franquisme pur, i que estem retrocedint a situacions en què no hi havia drets democràtics, ni sindicals, ni de cap tipus? Haurà de tornar Maria del Mar Bonet a preguntar què volen aquesta gent?