Els silencis de la Comissió Europea sobre els abusos de l’Estat contra Catalunya són "injustificables", segons un nou estudi europeu

Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l'estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d'un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l'estat de dret.

L’estudi denuncia que els informes sobre l'estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l'estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017", declarant el cas com "un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l'estat de dret a la Unió.

En aquest sentit, l'informe denuncia també un ampli "ventall d'incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l'executiu", incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d'odi i d'agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l'ONU per a les Minories Nacionals.

D’altra banda, es destaca l'informe del Consell d'Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d'euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l'exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d'altres. En aquest sentit, l'informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.

L'informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l'octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l'empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l'Informe de l'Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l'article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.

L'informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions "sistèmiques" de l'estat de dret i va argumentar que no comentaven "casos individuals". A més, va reiterar que l'evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren "una qüestió interna d'Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials".

En aquest sentit, a les seves conclusions, l'informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l'estat de dret, afirmant que moltes d'aquestes qüestions són "un assumpte intern" de l'Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l'estat de dret a la Unió Europea”, i que “l'anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l'estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d'opressió”.

L'estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l'estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l'estat de dret com a eina d'opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, "reduint l'estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d'expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”