Els veïns i veïnes del carrer Enric Granados de Barcelona demanen a l'Ajuntament que aprofiti el parèntesi actual que suposa la declaració d'estat d'alarma perquè es revisin a fons els criteris municipals de concessió d'espais a l'hostaleria, atès les conseqüències negatives que les normes extraordinàries en suport a aquest sector empresarial estan comportant sobre el benestar i la salut de la població resident a la zona.
Diuen que se senten desvalguts i impotents davant la desídia general de qualsevol administració i autoritat -Guàrdia Urbana i Mossos- a l’hora de fer front a la impunitat del soroll, a la contaminació ambiental i acústica -i de salut pública- fins a altes hores de la matinada, cada dia, i amb el corresponent in crescendo els dijous, divendres i dissabtes.
La situació se’ns ha fet insostenible per als veïns que volem i tenim el dret de viure i poder dormir i descansar en els nostres habitatges. A l’endemà hem de treballar, anar a l’escola, fer activitats...
Especialment insostenible és el tram que va del carrer Provença al carrer Mallorca, on ha passat a ser un problema de salut pública en aquests moments de Covid-19, amb aglomeracions de gent en molt poc tram, i amb uns nivells de contaminació acústica insuportables per a les que persones que hi vivim.
Davant la incomprensió de la majoria de bars i restaurants, de la Guàrdia Urbana i de l’Ajuntament, només ens queda denunciar aquesta situació davant de l’opinió pública, i que algú ens escolti, ens aconselli, i ens recordi els nostres drets, sobretot el nostre dret a viure dignament a casa. A no ser, és clar, que la intenció de l’Ajuntament sigui que els veïns marxem de casa, del nostre carrer, del nostre barri, i Enric Granados s’acabi convertint en un parc temàtic més, dels molts que hi ha a la ciutat. No volem carrers de “cartró pedra”, sense vida “interior”, sense habitants, sense la seva gent. No volem una ciutat sense ànima... però dia rere dia, constatem que a l’Ajuntament l'única “ànima” que els interessa és la de la gent que omple les terrasses dels bars i restaurants i que després ompliran les arques de l’Ajuntament. És així, oi? Els nostres impostos no omplen prou les arques municipals.
Ara ens seria molt fàcil d’assenyalar el Govern municipal actual. Bé, evidentment és l’actual responsable i per tant culpable d’aquesta situació tan insostenible. Però el problema i la responsabilitat van més enllà, és un problema sistèmic, amb una responsabilitat compartida pels governs municipals dels darrers anys.
Una responsabilitat que comença per deixar que en un mateix carrer, i seguits finca rere finca, els locals comercials siguin ocupats per establiments de bars i restauració, sense cap normativa que reguli la distància entre ells -independentment del tipus de llicència que tinguin-, sabent que més d’hora o més tard acabaran posant una terrassa davant de l’establiment.
L’Esquerra del Eixample ha estat reconeguda com el barri més “cool” del món 2020, esmentant entre les meravelles del barri el carrer Enric Granados. Bé, podem suposar quins interessos han primat per valorar el carrer.
