Després de deu anys amb la Tabacalera tancada, a la Begoña Floria ara li ha sortit un gra, vull dir un pla, de la butxaca per solucionar l'abandonament dels milers de metres quadrats d'espai públic que pateixen els edificis del complex. El pla és el pla de sempre, un que ja coneixem de fa temps: passi el que passi, que mai no passi res, no fóra cas que ens constipéssim... El pla té la intenció de dir que l'Ajuntament de Tarragona té la intenció de fer alguna cosa amb la Tabacalera no d'aquí a deu anys sinó ara. Per tant, l'ocupació de la Tabacalera per part d'Oppida va ser tot un encert fins i tot des del punt de vista del pla-gra, tot i que la seva intenció sigui, només, fer un titular de contesta a una acció que ha comportat munts de gent en moviment. Els titulars són patrimoni dels manaries i dels periodistes a sou d'empreses periodístiques que tenen de fa temps un os al coll que els impedeix mirar cap a cap altre lloc que cap a dalt. I d'allà plouen titulars... i no-res; o titulars de no-res. La vida i el moviment és tot una altra cosa...
Mentrestant, el pla-gra intenta mantenir allò tan preuat que diuen que té i justifica per si sol aquest govern que pateix Tarragona i que no és res més que una paraula que es diu «estabilitat». I l'«estabilitat», com bé sabem, obeeix a una altra paraula, repetida en aquest cas tres cops: «Ordre, ordre i ordre». Que mai no passi res i, si ha de passar, que s'aturi. Perquè si mai passa res sabem que amb total seguretat es trencarà l'ordre que porta aparellat el silenci i aleshores fins i tot els morts del cementiri podrien acabar esdevenint desordenats i xerraires.
Mentrestant, Ballesteros-alcalde fa un acudit sobre ell mateix, tot i que cal estar molt atent per entendre'l, i diu tot seriós que no pensa atorgar la Tabacalera a dit. Ja tenim un altre titular. A primera fila, els periodistes que hi entenen s'aguanten tant com poden el riure, tal com feien el dia que va dir que l'ajornament dels Jocs Mediterranis un any era una gran... oportunitat. I altres fan titulars...
Mentrestant, i sense que passin dos dies, apareixen com bolets promotors culturals tarragonins interessats en el mateix espai. Curiós, no? O no és només curiós? Deu ser coincidència perquè amb més d'un centenar més de Grans Runes per tota la trama urbanai deu anys tancat, és curiós que de cop i volta una colla d'emprenedors culturals posin els ulls en l'únic espai que ha estat reclamat per a ús públic per la gent i dotat d'un pla d'ús que en aquest cas no és cap gra.
Mentrestant, potser podríem reflexionar. Perquè a qualsevol altra ciutat, el fet que més de quaranta entitats i organitzacions de la ciutat en qüestió donessin suport a un projecte que té un component artístic, pedagògic, formatiu i ciutadà seria vist com una sort, com allò desitjable. A Tarragona i amb aquest govern, no s'entén que hi hagi gent que faci coses que no tinguin l'únic propòsit de guanyar o d'acumular diners. I a qui es mostra tan antisistema se li posen tots els impediments per tal que acabi avorrit de fer res que no sigui dormir i consumir. Un dia caldrà que ens plantem fortament davant d'aquesta colla d'entarinyadors de cervells, s'anomenin «socialistes» o «convergents», i que tenen com a únic objectiu que mai no passi res que no controlin o que no generi beneficis econòmics. Però mentrestant...
Mentrestant, Ballesteros continua les seves bromes sense aigua i mig afirma a les pàgines del Diari que més es llegeix que l'Ajuntament ha deixat d'estar sota sospita de 'pelotazo' urbanístic... sense comentaris... mentrestant.
I mentrestant, ja sabem que no canviaran, però ens resistim a pensar que estiguin condemnats a veure el món exclusivament a través d'unes ulleres de Scrooge McDuck arruïnat. I ens hi resistim perquè no pot ser que hi hagi humans, i menys humans tarragonins, que estiguin tan limitats en les seves emocions, relacions i vida, i que només siguin capaços de notar la darrera quan va acompanyada del corresponent dring d'euros o pessetes.