«El POUM de Tarragona és intocable», «No el modificarem perquè va costar molt, vam estar molt de temps fent-lo, deu anys, i en va sortir un document de consens», «Tothom hi va votar a favor, excepte ICV que no hi va votar en contra sinó que es va abstenir», «No insisteixin més que no tocarem el POUM»... i tantes i tantes afirmacions que de cop i volta esdevenen mentides. Mentides que contradiuen les afirmacions anteriors, repetides i tornades a repetir per la boca del suposat regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà; la suposada hereva de la finca, Begoña Floria; i qui mana fins que li fotin la coça tot i que diu que es vol tornar a presentar, Ballesteros l'alcalde. Ens hi estan acostumant de tal manera, a les mentides, que aviat haurem de dir, quan es doni el cas -i de moment no es dóna massa-, quan facin una afirmació i en quaranta-hores no esdevingui mentida, que «Finalment, el Govern de la ciutat de Tarragona no ha dit una mentida.» Serà, però, un fet excepcional...

Dijous 18 de maig de 2017, les de l'Equip de Govern feien públic el seu canvi d’opinió respecte a la impossibilitat de modificar el POUM, després que ERC-MES-PDC fes pública la seva intenció de demanar un ple extraordinari sobre urbanisme a la ciutat. Sense que hi tingui res a veure –perquè mai res del que fan té res a veure amb res ni ningú que no siguin ells mateixos-, ara el suposat regidor d’Urbanisme, Josep M. Milà, ha anunciat que modificaran el POUM que fins al passat dijous no només era intocable sinó que, a més, no es podia tocar.

Se li ha aparegut el braç incorrupte de la Tecla en somnis? Magí de la Brufaganya ha ressuscitat i l'ha anat a veure per dir-li que prou d'aquest color? Què ha passat per a aquest sobtat canvi de maneres i intencions? Doncs res de l’altre món. Han passat reunions llargues, de prop de cinc hores, d'una que no és ell, amb l'afectat major que es vol folrar amb alguns plans urbanístics i, per art de màgia, ara el POUM ja és tocable. Tocable per a què? Doncs per fer més barata la urbanització de les zones que l’amic del Milà vol urbanitzar. Dic «amic del Milà» perquè José Luis García, president de la Junta de Compensació del PP24-la Budellera és amic de l'actual suposat regidor d'Urbanisme; i no ho dic ni ho escric amb segones intencions, que no calen. Amic i col·laborador des de fa anys i panys... i no l'han perduda, l’amistat; la col·laboració, tampoc. García continua mirant amb ganes cap a la Budellera i Terres Cavades malgrat ara l’anomenin Vall del Llorito. I Milà i el seu despatx d'arquitectes hi tenen molt a veure perquè en bona part en van fer la planificació, tot i que es veu que ell ja no hi treballava, es veu i és.

És clar que Tarragona no és València, una expressió que hem sentit més de cinc cops al plenari municipal per deixar clar que aquí l’especulació immobiliària no és l’objectiu número 1 dels constructors en connivència amb els polítics que manen. És clar que Tarragona no és València, perquè allà, ara, els corruptes són perseguits i els especuladors cada cop ho tenen pitjor, i tot perquè tenen un govern que vol fer net i no continuar afavorint els de sempre facilitant-los pràctiques urbanístiques voraces. Tarragona no és València (ni Marbella, afegeixo jo) però d’una i de l’altra se n’extreuen exemples i ensenyances... I aprofito per si algun company o companya periodista gràfic guarda o té aquella foto impagable del regidor Ángel Fernández, l'alcalde de Marbella Jesús Gil, el Nadal tarragoní i l'aleshores president del club José Luis García a la llotja tarragonina vestits amb ulleres negres... per al sol...; que la faci pública, que hi ha documents que no hem de perdre i formen part de la nostra història col·lectiva més recent...

Anem al tall. Tarragona no necessita ni un pis nou més i molt menys encara un barri sencer nou, no necessita la Budellera plena de ciment, i no ho necessita perquè a hores d'ara tenim 15.000 pisos buits habitables i els darrers anys no creixem en quantitat d'habitants. Diu l'alcalde Ballesteros que cal construir per recaptar més impostos, però fins i tot a això hi tenim solució. Que pagui l'Església l'IBI i creixerà la recaptació. I a banda, és ben clar que sí, que cal canviar el POUM, però per blindar espais com la Budellera i Terres Cavades i aturar les pràctiques especulatives sobre el territori i la ciutat de les quals n’estem més que fartes.

Només faltaria que, a més de destruir la ciutat per enriquir-se, els sortís més barat fer-ho perquè els seus representants a l'Ajuntament els ho arreglin de forma que encara hi guanyin més diners. Potser ja n'hi ha prou de tant acumular diners per despossessió. Siguin una mica persones i abandonin aquesta avarícia extrema que tenen tatuada al front com a marca de fàbrica!!! I totes hi sortiran guanyant. I Tarragona no serà València... ni Marbella!