En una vella ciutat ineficient, alguna cosa així com Tarragona entre dos badalls no de gana, al costat del mar, si llegim amb atenció la premsa de paper o d'electra (germana d'Helena quan porta majúscula) en podrem extreure una grandíssima lliçó de periodisme en algunes de les seves formes possibles. I parlo amb clau per tal que s'obrin les portes...

Un dia després de la primera compareixença pública de l’alcalde local, passada la visita de la Guardia Civil, amb detenció i posterior alliberament amb càrrecs de la seva exmà dreta... Un dia després que desenes de periodistes de Tarragona i d’arreu del país li preguntessin sobre Inipro i les seves derivacions en una roda de premsa convocada per a un altre tema... Un dia després que tots els mitjans fessin titulars i portades parlant de l’Amfiteatre tarragoní...

La premsa més addicta al règim, a les subvencions del règim millor dit, posa en portada un Ballesteros propositiu i envalentonat que reclama la construcció d’un nou hospital a la ciutat. Bravo! Fins i tot parlant de sanitat fa goig llegir-lo pel damunt, perquè pel davall treu les banyes Santa Tecla del Bisbat, amb la essa majúscula de nom propi, que com tothom sap no és santa sinó un pur negoci. Però deixem això que ens despistem i no anàvem a parlar d'això, ara.

I és ben lògic que sigui així per tot allò que fins al dia d’avui ja sabem sobre l’amo del tigre de paper que els poderosos locals tenen més a mà per tal de modular l’opinió pública i que, per tant, mai no publica opinions de qui se’l mira de ben a prop i sí unes quantes portades plenes d’obscenitats acusatòries amplificades que no fan referència al sexe sinó a l’ètica. Altres, avui porten portades diverses però periodístiques, amb “No dimito”, explicant que Ballesteros està convençut que Inipro acabarà en no res o la defensa de l’excap de gabinet des de la confiança de l’alcalde.

Ja ho sabem que els “polítics representatius” mai no opinen sobre la premsa..., que està mal vist..., tot i que alguns dels que “gestionen” l’únic que fan és pagar-la, visitar redaccions i formular peticions per tal de controlar la realitat a partir de controlar qui l’explica. I en dono fe i testimoni perquè em vaig passar 15 anys fent precisament aquesta feina en aquesta ciutat... la de “periodista”, no la de “polític representatiu”. Algú dirà que eren altres temps i qui manava era Nadal. Sí, manava Nadal però o eren tan “altres temps”.

Total, amos i ames, no patiu que quan acabem de fer net ja plegarem, més que res perquè som, tal com no era Jaime ni és el Carlos, “de vita beata”, tot i que mai no farem allò que deia el primer de “No llegir, no patir, no escriure, no pagar comptes i viure com un noble arruïnat entre les ruïnes de la meva intel·ligència”. Tot el contrari: llegim (llibres, diaris, revistes, dossiers i més dossiers en què sempre hi surten els mateixos...), escrivim (tot, molt més del que publiquem, amb noms i cognoms, perquè hi ha coses encara impublicables, i ho guardem per si ens passés res, no fóra cas...), paguem allò que devem (si mai devem res), i vivim com a arruïnats que som entre les ruïnes de les nostres obsolescències; programades, per cert.

I pel que fa a qui tria les tapes, Bona nit i tapa’t.