El Grup Promotor de l’Antiga Presó de Dones de les Corts commemorarà el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República amb un homenatge a l’expresa política Maria Salvo Iborra. L’acte, organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i el Centre de Recerca Polis de la Facultat de Belles Arts de la mateixa Universitat, tindrà lloc el dijous 14 d’abril, de 18h a 19 h.
Hi intervindran la vicerectora d’Administració i Organització de la Universitat de Barcelona, Carme Panchón; la consellera del districte de les Corts Laura Cañadas, i l’escriptora Montserrat Llor, que glossarà la figura de Maria Salvo, a més de representants de les diferents entitats que formen part del grup promotor: Enric Pubill (Associació d’Expresos Polítics de Catalunya); Llum Ventura (exmembre de Dones del 36); Adela Agelet (Associació Veïns/es de les Corts) i Marta Mas (Comissió Gènere i Memòria), entre d’altres. L’acte d’homenatge inclourà un recorregut pels senyals que actualment recorden l’antiga Presó de Dones de les Corts. Un servei d’autocar portarà a l’acte un grup de veïnes de Sant Martí i Nou Barris implicades en processos participatius relacionats amb la memòria democràtica als seus barris.
Amb 96 anys, Maria Salvo Iborra segueix lluitant per les llibertats, els drets de les dones i la memòria democràtica. Havent passat 17 anys de la seva vida a diverses presons franquistes, recentment s’ha sumat al procés participatiu per reivindicar un memorial a l’espai que ocupava la presó de dones de Les Corts, on va estar reclosa entre els anys 1941 i 1943. «Ha estat una presó ignorada, molt poc coneguda pels ciutadans, però les persones que hi vam estar recloses no l’hem oblidat mai», va declarar en una entrevista concedida el passat mes de novembre a la Universitat de Barcelona.
Maria Salvo va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) amb 16 anys, l’any 1936. Amb la caiguda de Catalunya es va exiliar a França, on va passar per diversos camps de refugiats, fins a ser repatriada a Espanya el novembre de 1939. El 1941, quan feia d’enllaç per a la resistència antifranquista a Madrid, va ser arrestada i després de ser brutalment interrogada al Comandament Superior de Policia de Madrid — on va patir tortures que li impedirien ser mare—, la van traslladar a la Presó de Las Ventas, i d’allà a les Corts. Allà va estar tancada fins a ser enviada novament a Ventas. Jutjada i condemnada a 30 anys de presó, va passar també per les presons de Segovia i Alcalà d’Henares, d’on va sortir desterrada l’any 1957.
La Presó de les Corts
Del 1936 al 1955, el recinte de l’asil del Bon Consell, al barri de Les Corts, esdevingué una presó de dones. Durant la dictadura franquista el centre va presentar les seves pitjors condicions de repressió i massificació. L’any 2012 un grup d’entitats, familiars i amics d’expreses van engegar un procés ciutadà per reivindicar un memorial a l’espai ocupat per l’antiga presó de dones de Les Corts.
Actualment, a la cantonada dels carrers Europa i Joan Güell, un monument efímer dissenyat pels estudiants del Màster en Disseny Urbà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona explica la història de la presó. A més, un senyal situat a la cantonada del c/ Joan Güell amb l’avinguda Diagonal relaciona l’espai amb el Camp de la Bota, on 11 preses de Les Corts van ser afusellades entre els anys 1939 i 1940
