(Intervenció al Ple extraordinari sobre el projecte bàsic d’urbanització de l’anella mediterrània, Tarragona 2017)

Més contents que un gínjol estem de trobar-nos avui aquí totes i tots (o gairebé tots i totes) i poder votar per enèsima vegada si volem o no volem fer aquests Jocs Mediterranis del 2017, si aprovem o no el projecte bàsic d’urbanització de l’anella mediterrània i, abans que res, si volem que aquesta sessió sigui urgent o no.

I estem contentes… de tenir aquest alt privilegi, perquè la resta de les dones i els homes de Tarragona continuen sent tractats com a menors d’edat per un equip de govern quan els nega la possibilitat (democràtica fins que es demostri el contrari) de decidir, mitjançant el seu vot, si volen o no volen Jocs, si volen o no volen endeutar encara més la seva ciutat, aquella Tarragona que qui mana diu i repeteix amb veu seriosa i “de Govern” que s’estima molt.

Contentes… de veure’ls novament les cares que llueixen sota el retrat del senyor rei d’Espanya que tant va fer per tal que aquesta ciutat tingués Jocs; i deu ser per això que el tenim aquí on abans hi havia son pare, ben al costat d’un dels seus avis, Felip V, que a l’infern sigui… o darrere d’una d’aquelles catifes que tan encertadament deia el senyor Prats que mai no aixecaria…

Contentes… de poder afirmar avui, 1 de març del 2016 que, abans de dir si volem o no volem que aquesta sessió urgent sigui ratificada com a urgent, ens dóna la gana de dir “Bentornat Arnaldo Otegi” i que continua sencer el nostre compromís en defensa de la pau i les formes democràtiques de canvi, inclòs el que porta a exercir el dret d’autodeterminació. Per cert, senyor Vilamayor, li pot preguntar al líder del partit tarragoní més corrupte d’Europa si deixarà que les seleccions catalanes participin a la festa del 2017?

Contentes… de constatar que, un cop més, quan fa uns mesos en aquell altre ple dels Jocs vostè, senyor Vilamayor, i vostè, senyor Ballesteros, van afirmar entre somriures autocomplaents que “Els Jocs ja han començat” ens van tornar a enredar. No, no a la CUP que ja hi estem acostumades, sinó a tota la ciutadania de Tarragona.

Contentes… de saber que, malgrat que l’empresa que havia guanyat la possibilitat de fer les obres del Palau d’Esports, Dragados, es veu que té tanta feina que hi ha renunciat, una altra empresa, Copisa, potser l’assumirà.

Contentes… de saber que si Copisa, la nova “gran promesa de l’esport constructor tarragoní”, tampoc ho acaba fent tindrà una multitud de mans per posar totxanes i maons. Les mans dels 9 consellers i conselleres del PSC, que sumen més de 20 mans; els 4 del PP (tot i que fallen més que una escopeta de fira); i un d’Unió que, com els almogàvers, val per deu, sobretot en temps de quaresma. A banda, és clar, de les mans dels nous assessors i dels nous membres dels consells d’administració de les empreses municipals, que són multitud…

Contentes… de saber que si amb els Jocs no se’n surten, no cal que pateixin, perquè a Tarragona gairebé ningú els espera, malgrat vostès parlin de milers de persones que han fet cursos de formació… per adquirir coneixements que els permetin treballar, no per esdevenir voluntaris obligats, i de centenars d’entitats que els donen suport (algunes de les quals explícitament s’hi ha posicionat en contra).

Contentes… de constatar que “corre, corre, corre, que te van a echar el guante” no és només la lletra d’una cançó de Leño sinó una forma de funcionar pròpia i definitòria de l’Ajuntament de Tarragona, tot i que encara som incapaços d’entendre quan s’aplica i quan no.

Contentes… de tenir la possibilitat de votar, un cop més i solemnement, que no. Que aquest ple segon, o tercer, o quart.. dels Jocs no és ni necessari ni imprescindible ni urgent. Que no, que aquests Jocs no ens calen ni els volem. Que no, perquè dir no a la negativitat que vostès porten aparellada és dir que sí a Tarragona -no a la MarcaTarragona- sinó a la ciutat de les persones; a la Tarragona ciutat dels infants; a la Tarragona ciutat del treball; a la Tarragona dels barris, de les places i dels carrers on hi viu i hi fa vida la gent; a la Tarragona que ens estimem totes les que hi vivim i no només les que en fan o en volen fer negoci.

Contentes… de votar de forma responsable i contundent que avui no cal una sessió d’urgència per aprovar res que tingui a veure amb Tarragona 2017, que per a vostès no és ni una ciutat ni un any sinó només… una altra marca.