Des de l’aprovació de la Declaració de Ruptura al Parlament de Catalunya, l’estat espanyol ha intensificat la seva ofensiva contra el poble català. En els darrers dies els atacs han passat del terreny simbòlic a atemptar contra la llibertat política, la democràcia i les condicions de vida de les catalanes. En el terreny jurídic, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la Declaració de Ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre. Mai satisfet en la seva naturalesa repressiva, l’estat ha emprès ara la via penal contra els ajuntaments que han donat suport a la Declaració.
La Declaració de Ruptura aprovada el 9 de novembre ja preveu el no reconeixement del Tribunal Constitucional, que està mancat de tota legitimitat democràtica i, per tant, de competència sobre la voluntat democràtica del poble català. la CUP ha manifestat que no reconeix aquest tribunal ni considera aplicables les seves resolucions que són, senzillament, paper mullat. Per això, insta al conjunt de forces polítiques i d’institucions a no reconèixer cap legitimitat a les resolucions del TC i, per tant, a no obeir-les, garantint així que el procés cap a la República Catalana no té tingui marxa enrere.
També ha traslladat el seu suport a tots els ajuntaments i càrrecs electes que es veuen amenaçats per les diligències obertes per l’Audiència Nacional per haver manifestat el seu suport a la Declaració de Ruptura del Parlament als respectius plens. Quan van prohibir una urna en vam posar milers, quan van prohibir la consulta, la vam fer, i és per això que ha fet una crida a estendre l’aprovació de mocions de suport a la Declaració de Ruptura a tots els ajuntaments.
En el terreny econòmic, el govern espanyol ha escanyat encara més el finançament autonòmic a través del mecanisme del “Fondo de Liquididad Autonómica” (FLA). L’enduriment de les condicions del FLA per a Catalunya, que ja de per si és un mecanisme d’usura i espoli contra les classes populars, suposa la intervenció definitiva de les finances de la Generalitat, aplicant de manera encoberta l’article 155 de la Constitució Espanyola, que preveu la suspensió de l’autonomia. Aquesta intervenció amenaça l’escàs marge de maniobra pressupostari per fer front a l’emergència social que viu el país, i posa en escac el serveis públics i els drets socials ja prou malmesos per les retallades. A més, suposa un pas més en l’espiral de l’endeutament públic amb elevats interessos que ens porta a un carreró sense sortida.
