Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
TRICENTENARI
300 aniversari de l’ocupació borbònica de Mallorca

El 3 de juliol de 1715 l'illa de Mallorca (l'últim reducte de la resistència austriacista que donava suport a Carles VI) capitula davant l'exèrcit borbònic comandat per François Bidal d'Asfeld (que al 1707 havia dirigit el setge i assalt de Xàtiva)

03/07/2015 Història
El 3 de juliol de 1715 l'illa de Mallorca (l'últim reducte de la resistència austriacista que donava suport a Carles VI) capitula davant l'exèrcit borbònic comandat per François Bidal d'Asfeld (que al 1707 havia dirigit el setge i assalt de Xàtiva) El 3 de juliol de 1715 l'illa de Mallorca (l'últim reducte de la resistència austriacista que donava suport a Carles VI) capitula davant l'exèrcit borbònic comandat per François Bidal d'Asfeld (que al 1707 havia dirigit el setge i assalt de Xàtiva)

El 13 de juny la torre de Banyalbufar comunicà el pas d'una flota en direcció a la badia de Ciutat. Era la flota de Felip V comandada per François Bidal d'Asfeld. Josep Antoni de Rubí i de Boixadors ignorava la ruptura de la conferència de París, però era conscient de la importància de la defensa per a qualsevol capitulació o futures conversacions.


Rubí col·locà a Santa Ponça el batalló marquès de Rubí i un destacament alemany. Aquestes tropes impediren el desembarc de l'esquadra en aquell lloc. Rubí envià el batalló de la Universitat a Llucmajor i reforçà amb 100 alemanys la dotació d'Alcúdia. Mentrestant la flota borbònica va anar cap al llevant de l'illa i desembarcà el dia 15 a Cala Llonga (Felanitx), acabant l'operació el dia 16.


Fins al dia 23 de juny l'exèrcit del borbó no arribà davant les murades de la Ciutat, col·locant-se a la distància d'un tret de fusell i esperant que una revolta filipista retés la ciutat. En no produir-se aquesta revolta Asfeld va fer que la seva avantguarda s'acostàs a les murades de ponent, però l'artilleria l'obligà a replegar-se fins Son Sales.


Rubí, mentrestant, posà en marxa la negociació amb d'Asfeld, encaminada a assegurar l'evacuació de l'exèrcit imperial i els seus partidaris. El dia 28, en un intent de forçar solucions les forces d'ocupació s'acostaren a les murades provocant una sortida de contraatac per la Porta Pintada de dues companyies de granaders i tres-cents fusellers de muntanya, protegits per dos-cents trenta efectius de cavalleria. El contraatac va tenir èxit causant quatre-centes baixes a l'enemic i cent quaranta presoners.


Amb tot la negociació anava avançant, però per dos camins: el de Rubí i el seu exèrcit i el de la Ciutat i Regne de Mallorca, amb l'illa d'Eivissa. Les capitulacions del Regne de Mallorca foren signades l'u de juliol de 1715 i no restava garantit més que el dret a les vides, honres i hisendes.


Les tropes espanyoles i franceses ocuparen les portes del Moll i de Jesús el 3 de juliol i alhora es possessionaren dels castells de Bellver i de Sant Carles. Els jurats de la ciutat, amb el batalló de la Universitat i les milícies ocuparen els carrers per mantenir l'ordre. Asfeld fou rebut a la Porta de Jesús pels jurats i entrà a la Ciutat de Mallorca el dia 11. Allà li foren lliurades les claus de la ciutat i a cavall es dirigí a la Seu, on s'entonà un Tedeum per la pau i l'adveniment de Felip V. Rubí, entretant, havia evacuat íntegra la seva tropa, amb les armes i altres provisions.

Valora
Rànquings
  1. Fem pinya -tothom, tothom i tothom- amb l'ANC !!
  2. Ha mort l'Encarna Jordan, veterana independentista
  3. 40è Aniversari de la mort del lluitador independentista Toni Villaescusa
  4. Esther Lucea: "...experimentem una mena de sensació profètica malastruga, com si els nostres germans del nord exercissin de viatgers del temps per advertir-nos de quin pot ser el futur de la llengua catalana"
  5. Escola de Formació Toni Villaescusa (1984-2024)
  6. El Departament d'Educació ajudarà un any més a extingir la llengua catalana
  7. Walter Benjamin ja parlava l'any 1930 de la possible massificació turística
  8. El sant sopar assegurat
  9. “Sense independència Catalunya no té projecte de futur possible”
  10. L'ensenyament del Català a Catalunya Nord no passa pels millors moments
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid