Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
TRICENTENARI
300 aniversari de l’ocupació borbònica de Mallorca

El 3 de juliol de 1715 l'illa de Mallorca (l'últim reducte de la resistència austriacista que donava suport a Carles VI) capitula davant l'exèrcit borbònic comandat per François Bidal d'Asfeld (que al 1707 havia dirigit el setge i assalt de Xàtiva)

03/07/2015 Història
El 3 de juliol de 1715 l'illa de Mallorca (l'últim reducte de la resistència austriacista que donava suport a Carles VI) capitula davant l'exèrcit borbònic comandat per François Bidal d'Asfeld (que al 1707 havia dirigit el setge i assalt de Xàtiva) El 3 de juliol de 1715 l'illa de Mallorca (l'últim reducte de la resistència austriacista que donava suport a Carles VI) capitula davant l'exèrcit borbònic comandat per François Bidal d'Asfeld (que al 1707 havia dirigit el setge i assalt de Xàtiva)

El 13 de juny la torre de Banyalbufar comunicà el pas d'una flota en direcció a la badia de Ciutat. Era la flota de Felip V comandada per François Bidal d'Asfeld. Josep Antoni de Rubí i de Boixadors ignorava la ruptura de la conferència de París, però era conscient de la importància de la defensa per a qualsevol capitulació o futures conversacions.


Rubí col·locà a Santa Ponça el batalló marquès de Rubí i un destacament alemany. Aquestes tropes impediren el desembarc de l'esquadra en aquell lloc. Rubí envià el batalló de la Universitat a Llucmajor i reforçà amb 100 alemanys la dotació d'Alcúdia. Mentrestant la flota borbònica va anar cap al llevant de l'illa i desembarcà el dia 15 a Cala Llonga (Felanitx), acabant l'operació el dia 16.


Fins al dia 23 de juny l'exèrcit del borbó no arribà davant les murades de la Ciutat, col·locant-se a la distància d'un tret de fusell i esperant que una revolta filipista retés la ciutat. En no produir-se aquesta revolta Asfeld va fer que la seva avantguarda s'acostàs a les murades de ponent, però l'artilleria l'obligà a replegar-se fins Son Sales.


Rubí, mentrestant, posà en marxa la negociació amb d'Asfeld, encaminada a assegurar l'evacuació de l'exèrcit imperial i els seus partidaris. El dia 28, en un intent de forçar solucions les forces d'ocupació s'acostaren a les murades provocant una sortida de contraatac per la Porta Pintada de dues companyies de granaders i tres-cents fusellers de muntanya, protegits per dos-cents trenta efectius de cavalleria. El contraatac va tenir èxit causant quatre-centes baixes a l'enemic i cent quaranta presoners.


Amb tot la negociació anava avançant, però per dos camins: el de Rubí i el seu exèrcit i el de la Ciutat i Regne de Mallorca, amb l'illa d'Eivissa. Les capitulacions del Regne de Mallorca foren signades l'u de juliol de 1715 i no restava garantit més que el dret a les vides, honres i hisendes.


Les tropes espanyoles i franceses ocuparen les portes del Moll i de Jesús el 3 de juliol i alhora es possessionaren dels castells de Bellver i de Sant Carles. Els jurats de la ciutat, amb el batalló de la Universitat i les milícies ocuparen els carrers per mantenir l'ordre. Asfeld fou rebut a la Porta de Jesús pels jurats i entrà a la Ciutat de Mallorca el dia 11. Allà li foren lliurades les claus de la ciutat i a cavall es dirigí a la Seu, on s'entonà un Tedeum per la pau i l'adveniment de Felip V. Rubí, entretant, havia evacuat íntegra la seva tropa, amb les armes i altres provisions.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid