Escriure sobre condicions laborals i BCNWorld és una mica com escriure sobre el sexe dels àngels. Suposem que en tenen però no sabem quin és. I és que el projecte és encara només un projecte i, per tant, és impossible que puguem parlar de les relacions labortals que generarà.
Malgrat això, es fa necessari abordar el tema perquè ha estat un dels arguments centrals a l'hora de positivitzar BCNWorld davant els ulls de la majoria social de les comarqueson s'instal·larà, de fer-lo agradable i desitjable, de convertir-lo en un tema de vida o mort per a l'economia del Camp de Tarragona i per a milers i milers de persones que veuen en ell una de les darreres possibilitats de sortir de l'atur forçós i en molts casos ja sense ingressos de cap tipus on les ha abocat la crisi capitalista que patim.
Intentarem, doncs, a partir de les dades que s'han fet públiques i de les que projectes semblants ens poden aportar, extreure'n les línies generals del que pot suposar, a nivell de feina, tant de la seva creació com de la qualitat d'aquesta, la construcció d'un projecte com el de BCNWorld.
Índexs d'atur altíssims
Per entendre el context de què partim, es fa necessari conèixer una mica la realitat laboral del'indret on s'ha projectat. Es tracta del Camp de Tarragona, unes comarques que com la resta de zones dels Països Catalans, pateixen una crisi sistèmica que ha portat una àmplia quantitat de treballadors i treballadores a l'atur forçós. La demarcació de Tarragona acumula un 27% d'atur, l'índex més alt de Catalunya i un dels elevats de tot l'Estat. Aquest atur és especialment preocupant entre el sector de població més jove, en què supera el 50%.
Tot i que en altres parts d'aquest informe suposo que es tracta a fons el tema del canvi de normativa tributària, em sembla adequat fer una petita reflexió al respecte. La modificació de la Llei 2/1989 de Centres Recreatius i Turístics (CRT) va fer baixar els impostos sobre el joc en aquests casinos del 55% al 10%, mentre les treballadors i els treballadors hem de pagar del 15 al 25% segons el ssalaris en impostos pel nostre treball a banda de l'IRPF, la Seguretat Social i el 21% d'IVA quan se'ns aplica. Aquesta baixada d'impostos a uns rics molt específics, aplicada al que es va recaptar per aquest mateix concepte l'any 2012, hagués suposat l'ingrés de 185 milions d'euros menys a les arques de la Generalitat, el que suposa 1,5 vegades el que le Govern dedica a les prestacions de la Renda Mínimaa d'Inserció. Una forma ben clara de dir per a qui es treballa des del Govern.
Les gran xifres del xantatge
La proposta de BCNWorld s'ha venut al territori com un revulsiu per a l'economia de la zona que, segons informacions recollides per El País el 2 d'abril del 2014, crearia 20.000 llocs de treball directes, el que ha comportat que el SOC rebi una mitjana de 150 currículums cada dia destinats específicament a Bcn World. Per la seva banda, Veremonte assegura que la construcció del complex suposarà emplear 17.000 treballadors i treballadores de forma directa, però quan el parc de casinos estigui en ple funcionament hi haurà al voltant de 30.000 persones treballant-hi. Durant aquests darrers mesos, la premsa tarragonina no ha deixat de publicar dades impactants sobre la quantitat de llocs de treball que el projecte pot aportar a la zona.
Sense posar en dubte unes xifres que són contradictòries unes amb les altres i que no tenen en compte la rebaixa dels cinc o sis casinos previstos en un principi a l'únic que fins ara sabem que potser s'hi farà, és clar que donar feina en un indret on els índexs d'atur són tan alts és un al·licient que ha esperonat molta gent a veure amb bons ulls el projecte, obviant totes les seves altres cares. És el cas, per exemple, del secretari general de la UGT de Tarragona, Jordi Salvador, que el passat 7 de maig, en el debat impulsat pel Multireferèndum sobre les relacions laborals a Bcn World afirmava en la seva primera intervenció que “efectivament, la proposta és un xantatge”. Acte seguit, també afirmava que calia acceptar-la, tal com ell mateix havia fet públicament unes setmanes enrere en retratar-se en les portades de la premsa tarragonina i de tot l'Estat al costat de les diverses patronals de la zona i les cambres de Comerç demanant la vinguda del projecte a Tarragona. Salvador, en aquell moment, havia afirmat que "la gent necessita treballar i per cada lloc de treball creat se'n generaran cinc d'indirectes" i "Quan miri a la cara a un aturat podré dir-li que vam fer tot el possible per portar el projecte".
La creació de treball...
Sense cap mena de dubte, el primer beneficiat a nivell de creació d'ocupació serà el sector de la construcció, un sector que gairebé ha patit una mort sobtada en la seva major part després d'uns anys de sobredimensió. A curt termini, paletes, encofradors, guixaires, pintors i qualsevol ofici relacionat amb la construcció tindrà feina durant un temps, tot i que es preveu que la necessitat de beneficis ràpids no farà estalviar les jornadees maratonianes ni les hores extra retribuïdes i no retribuïdes.
Ara bé, el gruix important d'ocupació el generarà l'espai dels casinos i dels hotels, el sector turístic en si. És important que aquí fem una ullada al model turístic del projecte, radicalment oposat al majoritari actualment vigent a la zona. Salou, Cambrils i la Pineda, tal com afirma l'informe “Bcn World: el desencaix d'un projecte” dels professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Antonio Russso i Sergi Saladié, “han sabut al llarg dels anys no caure en el parany de la banalització a la baixa de la destinació, sinó apostar per la qualitat, la sofisticació i l'enllaç amb el territori”. “Aquest gran esforç exigeix coherència i consolidació contínua, i resulta bastant obvi que el projecte BCNWorld va per un camí totalment oposat”. Què hi té a veure això amb els llocs de feina en el sector turístic? Doncs molta, perquè un projecte d'aquestes característiques, amb tot el que comporta el negoci del joc d'activitats associades, podria arribar a remoure el model turístic actual (cal recordar que el parc temàtic Port Aventura s'abasteix del turisme familiar majoritàriament, a les antípodes del que preveu tenir BCNWorld) i acabar malmtent l'actual oferta turística si l'associació entre la Costa Daurada i el món del joc es produeix tal com ha passat a altres indrets on s'ha apostat per aquest tipus de turisme com Macau o Las Vegas. Actualment Salou, Cambrils i la Pineda compten amb 26.000 places hoteleres i 27.000 de no hoteleres, les places previstes a BCNWorld suposen un increment d'un 20% i no existeixen estudis sobre l'impacte que puguin tenir en la zona.
Turisme de gambling... treball estable i inestable
Pel que fa a les condicions laborals del sector turístic, la manca de regulació laboral del sector a la zona i a nivell general és majoritària, tant per manca de contractes entre empresaris i persones assalariades com per la no aplicació dels convenis corresponents, la realització d'hores extra sense remuneració, la disponibilitat total d'anar a treballar quan faci falta...
Parlant amb María José, una treballadora del sector turístic tarragoní, ens explica que en els darrers cinc anys les condicions en el sector han esdevingut inassumibles per a qualsevol persona que no tingui una força física considerable i una “trágalo de campionat”. María José neteja hotels a Salou durant Setmana Santa i alguna altra època en què tenen llocs diversos events; alhora, treballa com a ajudant de cuina durant l'hivern quan no fa hotels i en un càmping de maig a setembre, “en el que convingui”. A l'hotel l'asseguren dues hores i en treballa sis o set, per 750 euros, però el més dur és que “fa quatre anys ens demanaven que féssim 16 habitacions i ara ens en demanen 22. Jo ja no ho aguanto, però he de menjar”. En el restaurant treballa de 10 a 16.30 i de 20 a 24 hores i cobra 667 euros, i quan li manen fa de cambrera i de dona de la neteja també.
El cas de la María José no és únic sinó molt general, tant a la Costa Daurada com a la resta de l'Estat. La periodista Marta Grijalbo ja ho explicava el passat 17 de maig a eldiario.es quan deia que, a nivell de les Balears (aplicable també a la Costa Daurada) “La reducció de la despesa de personal és una de las raons que addueix un informe sobre el sector hoteler a les Baleares com a causa de la millora de resultados dels hotels.” Segons aquest informe, de la consultora Moore Stepehens, “els hotels estan incrementant els seus guanys, però això no s'està reflectint en la creació de treball. En concret, las societats hoteleres analitzades van incrementar la xifra de negocis en un 28,7% de mitjana entre 2010 i 2012, amb un augment dels resultats del 55,6% en el mateix període. Les despeses de personal, en canvi, van pujar un 5,44% i les plantilles mitjanes ho van fer un 6,42%. Un altre sector que ha fet l'agost amb l'excusa de “la crisi”.
Un dels arguments utilitzats pels que defensen la creació de BCNWorld perquè crearà treball és el que diu que tot aquest treball desregulat millorarà amb BCNWorld. L'argument ja va ser utilitzat a mitjans anys 90 quan el nouvingut era Port Aventura i passats vint anys res no ha canviat en aquest aspecte, ni tan sols els alts índexs de desocupació que el parc havia de contribuir a fer baixar. Port Aventura va incloure en el seu conveni la disponibilitat total de qui hi treballava i des del 2009 ha acomiadat 250 treballadors per causes aleatòries però amb un únic patró comú: eren massa vells per a la imatge que el parc volia transmetre..
L'informe de Russso i Saladié cita l'escriptor i sociòleg Roberto Saviano, expert en les relacions econòmiques i socials que generen els models sistèmics mafiosos, per explicar com el negoci del joc a Nova Eriça, a Eslovènia, fa 35 anys va servir “per netejar els diners de la camorra napolitana, obrir-li la porta cap al ric Nord-est d'Itàlia, per finançar la venda il·legal d'armes per al conflicte balcànic, i per establir noves rutes de comerç criminal de drogues, prostitució...” i avui és la regió d'Europa amb més concentració de prostíbuls. Cal pensar en tot el treball que un complex d'aquesta tipologia acaba creant, també en la prostitució, que porta aparellada la no regulació laboral i la manca de condicions i garanties mínimes de treball, sense entrar ara en altres consideracions de caràcter patriarcal i de domini sobre les persones que l'exerceixen. A Tarragona res d'això ve de nou si recordem les visites de la setena Flota nord-americana fa uns anys i la “importació” de dones per a la prostitució en els pics de demanda quan les persones que s'hi dedicaven a nivell local no donaven a l'abast.
Un sou de propines: la banca i l'empresa sempre guanyen
Se suposa que el contex del treball al voltant del joc i les apostes, basat sobretot en casinos però sense deixar de banda altres formes d'aposta com les màquines escurabutxaques, tindrà la seva regulació de les condicions de treball a partir d'un conveni propi de BCN World. En l'actualitat, a Catalunya existeix un conveni del sector que inclou els diversos casinos que hi ha al territori. No podem afirmar rotundament quin serà el camí que seguirà BCNWorld però davant la manca de dades a dia d'avui el més fiable que tenim és tenir en compte les dades que ens pot aportar l'actual conveni de casinos. Malgrat això, insistim, donades les característiques del nou complex, aquest segurament elaborarà un conveni propi quan sigui el moment.
El Conveni Col·lectiu de Casinos de Catalunya és el conveni que regeix les relacions laborals al Gran Casino de Barcelona, Casino de Tarragona i el Casino Castell de Perelada. Es tracta d'un conveni que, el 2013, va comptar amb l'assessorament, en la part de les treballadores i els treballadors, de dos experts de la UGT i que va ser signat finalment pels representants sindicals d'aquesta organització.
Un primer cop d'ull a les taules salarials del Conveni aporta alguna sorpresa a les persones que no coneixem directament el món del joc i les relacions laborals que implica. Per començar, el conevni és un conveni ampli, que recull totes les feines possibles relacionades amb els casinos, des de les directament relacionades amb el joc fins a les referides a hostaleria, administració, vigilància...). I a més els salaris ronden els mil euros, però amb sorpreses... Si ens preguntessin qui cobra més en un casino, si un treballador de la cuina o un croupier, la resposta seria clara: el segon, perquè d'ell depèn en bona part el bon joc i per tant el contacte directe amb els clients que aporten beneficis a través del seu joc i els seus diners. La realitat és tot el contrari. En el conveni es recull que un treballador d'un casino que treballi a la cuina cobra, de mitjana, 1.352 euros, mentre que un assistent de joc ben just arriba als 973,35 euros al mes; de fet, cobra més un empleat de magatzem (1.034 de mitjana) que no pas qui directament reparteix el joc.
Com és possible això? Doncs perquè alguns d'aquests sous són complementats amb abundants propines establertes a partir d'un repartiment segons objectius. Què s'aconsegueix amb aquest sistema de salaris? Doncs que una part important del salari depengui d'aconseguir objectius de propines marcats per l'empresa. Les propines esdevenen l'autèntic objectiu dels treballadors i les treballadores, i així es genera competència entre iguals i alhora, evidentment, insolidaritat entre els mateixos assalariats que ja no depenen tant del seu salari com dels diners que l'empresa reparteix en forma de propines.