Més enllà que la majoria de gent d'aquest tros de món (els Països Catalans) que ho podíem fer ahir no vam anar a votar...

Més enllà que el neofeixisme racista i xenòfob s'ha consolidat com a força a tenir en compte a molts llocs i fa por, tot i que a l'Estat espanyol continua dins del PP...

Més enllà que l'esquerra plural guanya a Grècia... i els neonazis hi continuen creixent, pel que queda clarificat el nou camp de combat...

Més enllà de la victoria d'ERC a Catalunya i un gran creixement a la resta del país, que també comporta que Maragall-destructor-de-l'escola-pública sigui a Europa a xuclar una mica més...

Més enllà de la irrupció de Podemos (no el svaig votar però el seu discurs en malguns casos és el meu) i que comparteixi espai amb la CUP i el Procés Constituent i tres no hi cabem en aquest espai tan petit...

Més enllà de la caiguda del PSOE (i sucursals) i del PP (que malgrat tot ha guanyat)...

Més enllà de la irrupció, per primer cop, al Parlament Europeu d'un catalanista valencià...

Més enllà de tot això i més, ahir no va ser, tal com de forma coent s'acostuma a repetir, "la festa de la democràcia". Ahir va ser la festa de la dictadura. I aquesta no va ser exercida per l'extrema dreta ni per l'extrema esquerra. La dictadura va ser exercida per l'extrema ximpleria de qui diu que està pel dret a decidir i el nega quan s'exerceix (li dic ximpleria perquè l'altra paraula que em volta pel cap faria impublicable l'article).

A Catalunya, la policia autonòmica va ser utilitzada per intimidar, prohibir i segrestar urnes en nom de la Junta Electoral Central seguint les denúncies fetes per lespanyolisme extrem al servei del qual, sempre fidel, hi va haver el cos dels Mossos d'Esquadra. No vull dir que els Mossos siguin espanyolistes extrems (que alguns també) sinó que la seva feina d'obeir sense pensar ni opinar la fan sempre bé amb qui té les lleis de cara i tots sabem qui té les lleis amb ell. En situacions com aquesta queda clar qui mana i podem assegurar quevist el que vam veure ahir aquest no té res de demòcrata sinó de pur perpetuador de la dominació.

Ahir, vam veure un assaig general del que passarà si el 9-N es convoca el referèndum d'autodeterminació (quan el rebaixen li diuen "consulta" i contra això també hem de lluitar). Els Mossos obeiran el poder espanyol que té totes les lleis de cara i ens robaran les urnes, ens fitxaran... defensaran així fins al final l'obediència per a què han estat programats. I CyU dirà que no pot ser però serà. Quan aprendran a desobeir? És ben clar que si no s'hi posen ja no hi seran a temps... i no s'hi posen ni s'hi posaran.

Més enllà de l'obediència de la policia hi ha la desobediència de les persones, l''única actitud que és capaç de construir llibertat. Ahir vam viure la dictadura en acció, la dictadura dels qui ens deixen una porteta petitona per triar aquest o l'altre com a representants en un lloc on mai no es pot canviar res (el Parlament Europeu) perquè qui mana realment a la UE es troba en altres indrets (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu...). Ahir vam veure quina mena de “dret a decidir” defensen els sobiranistes catalunyesos: no cap.

Però ahir també vam veure, un cop més, que quan ens organitzem des de baix i ens proposem donar veu a tothom el poder té por i no dubta a enviar-nos les porres i les pistoles per intimidar-nos i fer-nos tornar a casa. Ahir, sense cap mena de dubte, va ser un dia de triomf de la democràcia de base, l'única que és demòcrata, perquè malgrat tot vam ser capaces de prendre places i carrers i preguntar a la gent què vol. I us asseguro que allò que qui van participar en el Multireferèndum va triar no s'assembla en res al que el Parlament Europeu debatrà i, sense poder-ho triar, aprovarà i imposarà.