Venim d'un acte del PP de Tarragona. Venim de cridar a l'Alejandro Fernández que l'"avortament", ha de ser "lliure i gratuït". Venim de veure un cop mes com Mossos de paisà, "secretes" més coneguts que els que no ens tapem la cara, ens impedien el pas a un acte públic amb la flor i la nata de la societat tarragonina, de tots els partits menys de la CUP i em sembla que d'ICV. Després, els mateixos"secretes" han aturat la Pepa Vives, autora de la foto que il·lustra aquest article. L'Alejandro hi ha explicat el seu model de ciutat -quin fart de riure!- i el públic se l'ha escoltat en silenci i aplaudint. Entre el públic, periodistes fent la seva feina, gent d'altres artits, alguns ciutadans sense filiació coneguda, joves repentinats i velles glòries de l'extrema dreta tarragonina, de la dreta cavernícola amb corbata i de la dreta de sempre.

La colla que anàvem hem actuat respectuosament amb aquesta colla de fatxes i amb l'altra gent, dient-los en veu alta que enviar les dones d'aquest país a avortar a Londres és medieval, que impedir el dret al propi cos de les dones és una mesura del segle XIX, de quan els capellans manaven més que ara i feien la vida impossible des de les trones a qui gosés desafiar-los anant a ballar, per exemple, per Carnaval. Els hem dit que desobeirem aquesta i qualsevol altra llei que ens faci recular desenes anys enrere en els drets socials i cívics. I no pararem, és clar.

No pararem malgrat els repentinats joves que estaven a l'acte en passar al seu costat ens amenacessin o ens diguessin que anéssim a la dutxa. "A quina?" -li he dit a un d'ells-, "A la de gas o a la d'aigua? Perquè de la primera vosaltres en sabeu molt..." I el paio, impàvid, sense immutar-se ha dir " a la de gas". Bravo, repentinat, bravo, perla. Quan tinguis càrrec per xuclar de què faràs? D'encarregat del camp? No defensàveu la vida? Només dels fetus? O sigui dels no-nats? Quan son persones ja us amoïnem? Quina colla d'Alejandros, mano, quina colla!