Durant el discurs de cloenda la presidenta de l'Assemblea, Carme Forcadell, ha reclamat al govern autonòmic del Principat que treballi de manera clara per la independència "L'ofec econòmic i polític és insuportable i cal que el govern digui prou" En aquest sentit també ha emplaçat la creació d'un Consell per la Transició Nacional, un dels acords sorgits del pacte CiU-ERC i que encara no s'han posat en marxa.
Forcadell també s'ha referit al Nou Estat català com a l'única esperança per construir una societat més pròspera, justa i democràtica. "Junts continuarem escrivint la història d'aquest país. Junts som imparables. La voluntat del nostre poble és indestructible."
Full de ruta
Durant l'assemblea s'han sotmès a votació els principals eixos del full de ruta per als pròxims mesos. La proposta de full de ruta ha comptat amb el suport de 2.029 vots a favor, 4 vots en contra i 9 en blanc.
Aquest full de ruta preveu sumar més sectors socials encara indecisos al procés independentista i aconseguir difondre'l la consciència independentista. També es preveu continuar exercint una pressió popular per tal que el govern autònom i altres institucions afavoreixin aquest procés, així com contrarestar les falsedats i rumors generats des dels interessos de l'Estat per malmetre la imatge de l'independentisme i de Catalunya. La "desobediència i resistència total" també es plantegen com a cavall de batall, especialment la insubmissió fiscal.
A més del full de ruta, durant l'assemblea s'ha realitzat una valoració sobre les activitats realitzades durant aquest curs polític, des de la creació de l'ANC. En aquest sentit, s'hi ha presentat el document (pdf) que marca una data límit per a la celebració de la consulta sobre la independència, que s'ha de realitzar "quan abans millor": "Amb l’esperit manifestat de màxima celeritat, cal haver materialitzat la consulta abans del 31 de maig de 2014."
Amb aquest objectiu l'ANC planteja que cal aconseguir que "tots els partits que defensaven el dret de decidir en les eleccions del 25 de novembre de 2012 donin suport a les accions del govern català adreçades a fer la consulta, sempre que aquesta consulta es fonamenti en la sobirania del poble català i es mantingui en els temps compromesos."
En el supòsit que l’Estat espanyol no acceptés que s'organitzi un referèndum, l'ANC ha augurat que donarà suport a les accions de la Generalitat del Principat o del Parlament encaminades a assolir aquests objectius.
En aquest sentit, l'ANC promourà "una assemblea de càrrecs electes o una assemblea constituent perquè proclamin la independència i es mobilitzarà perquè, mitjançant la resistència pacífica i la desobediència total, es forci la inhibició dels poders espanyols i es reinstauri l’estat de dret amb un govern propi sobirà."
La principal tasca de l’ANC en qualsevol cas serà la d'estendre el missatge i la consciència independentista entre la població, especialment entre els sectors encara indecisos.
Una cadena humana que unirà el territori l'11 de Setembre
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, acompanyada de la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, han anunciat durant una gran mobilització per a la propera Diada, una cadena humana que suposi un gran cop d'efecte: "L'11 de Setembre d'aquest any organitzarem la gran cadena Humana per la Independència al llarg de tot el territori, hem de tornar a dir al món que no farem cap pas enrere".
Tal i com ha assenyalat Vilaweb, el model de mobilització planejat amb aquesta cadena humana ja es va portar a terme amb l'anomenada Via o Cadena Bàltica, el 23 d'agost de 1989, una mobilització independentista a l'antiga república bàltica. Coincidint cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). Aquesta gran cadena denunciava l'autoritarisme soviètic, i reivindicava la independència, un objectiu que es a assolir dos anys després, durant la descomposició de l'URSS.
Presentació d'un nou vídeo: "Junts ho farem possible"
Durant l'assemblea s'ha presentat un nou vídeo , sota el títol 'Junts ho farem possible' i l'actriu Montserrat Carulla hi repassa unes quantes lluites socials que han aconseguit abolir lleis injustes.
'Les dones no poden votar. Ho diu la llei. L'Índia és una colònia. Ho diu la llei. Negres i blancs han d'estar separats. Ho diu la llei. Els joves han de donar un any de la seva vida a l'exèrcit. Ho diu la llei', s'hi diu. I s'hi afegeix: 'Els catalans no poden decidir sobre la independència del seu país. Ho diu la llei.'
