Una trentena de persones van omplir el dijous de la setmana passada l’Ateneu Francesc Layret del barri de Sant Antoni de Barcelona per veure el documental “Operació Garzón contra l’independentisme català“, que narra i contextualitza la detenció, incomunicació i tortura d’una quarantena d’independentistes durant la ràtzia olímpica.
El Portal Sant Antoni ha realitzat una crònica sobre l'acte, destacant que el documental “Operació Garzon contra l’independentisme català” ha estat produït per Llibertat.cat i Zeba Produccions, amb la col.laboració d’entitats com l’Associació Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària, i que durant els darrers mesos s’està presentant a nombroses poblacions arreu dels Països Catalans.
Durant l'acte, tant a través del documental com de la presentació van explicar els antecedents de les detencions, la ràtzia a càrrec de Baltasar Garzón i la Guàrdia Civil, els anys de presó i fins el periple judicial de les denúncies de tortures fins arrribar a l’any 2004, quan el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg va condemnar finalment l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar-les.
La presentació del documental va anar a càrrec de Tomàs Sayes, membre de Llibertat.cat, i Ramon Piqué, represaliat l’any 92 i membre de l’Associació Memòria Contra la Tortura. Tomàs Sayes va destacar que la producció d’aquest documental ha estat possible gràcies al micromecenatge, i que naixia amb la intenció de recordar el que va passar tot just fa 20 anys. Ramon Piqué va aprofundir en la contextualització d’aquesta ràtzia així, com en tota la tasca feta des de l’any 1992 per tal que de tirar endavant la denúncia per les tortures a què van ser sotmeses aquestes persones. En aquest sentit, ha destacat que documentals d’aquest tipus són “importants per no caure en l’oblit”.
Piqué va tancar la seva intervenció destacant que les persones encausades mai han deixat la seva militància activa dins de l’independentisme, en bona part al voltant de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i que en aquest sentit, l’Estat espanyol no ha aconseguit un dels objectius d’aquestes estratègies repressives, com és el de desactivar de la militància a persones compromeses.
