Aquest passat dimecres, l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, feia unes declaracions que deixaven ben clar que les següents víctimes de la caça de bruixes de l’extrema dreta seran els gais (i, evidentment, lesbianes, trans i intersexuals). Garcia Albiol declarava que hi hauria “pressió policial contra els viciosos” que practiquen cruising a la platja de la Móra, més coneguda com la platja de Txernòbil.
Sota el fals argument de poder oferir un espai “recomanable” als nudistes que tradicionalment han ocupat aquesta platja (i que s’han anat desplaçant cap a platges més cèntriques, cosa que no agrada a l’equip de govern municipal), Garcia Albiol assenyala i ataca els gais que practiquen cruising, barrejant i vinculant aquesta pràctica, de manera matussera, amb la prostitució. La intenció real de Garcia Albiol, doncs, és doble: criminalitzar i expulsar els gais de les platges de Badalona i apartar a llocs amagats les persones que practiquen el nudisme (i que, segurament, seran les properes a acabar expulsades del tot).
Anem a pams, però. El cruising és l’intercanvi sexual lliure, gratuït, generalment anònim i a l’aire lliure entre dues persones del mateix sexe. L’origen d’aquesta pràctica és tan senzilla com òbvia i, per desgràcia, actual: la impossibilitat de les persones LGTI de viure de manera lliure la seva afectivitat i la seva sexualitat. És a dir, per a molts gais tancats encara a l’armari, el cruising és, pràcticament, l’única manera de mantenir relacions sexuals amb altres homes de manera anònima i gratuïta. Per tant, no té res a veure ni amb la prostitució (al revés, n’és una alternativa) ni amb l’exhibicionisme (al revés, el que es busca és l’anonimat).
Però cal dir també que, més enllà de l’origen o les primeres causes del cruising, resultat de l’homofòbia, aquest representa la possibilitat de lligar i conèixer gent sense haver de pagar el peatge dels locals d’ambient. És a dir, al marge del negoci al voltant del denominat “euro rosa”. I, potser el que és més important, aquesta pràctica, a més, ha esdevingut per a molta gent un espai de llibertat, una manera de viure la sexualitat de manera desinhibida, sense l’obligació d’establir més lligams afectius, al marge de la cultura monògama dominant, transgredint la visió carca i opressiva de la sexualitat pròpia de la nostra cultura judeocristiana. El cruising possibilita una sexualitat alternativa a la que ens imposa la societat patriarcal, i per tant representa un perill pel sistema, igual com ho ha representat històricament el propi moviment d’alliberament LGTI. És per això que ens ataquen. A més, anomenar vici qualsevol pràctica sexual lliure és profundament retrògrad i demagògic. L’atac al cruising és un atac a la sexualitat lliure com a pràctica revolucionària, i això ens afecta a totes i a tots.
La nova croada del PP de Badalona ens recorda els anomenats fets de Sitges: L’any 1996, el govern municipal del poble del Garraf, governat pel PP i CiU, va ordenar començar a fer batudes per les platges del poble per identificar els gais. La policia va realitzar centenars de fitxes policials de persones gais pel simple fet de ser-ho. Quan les organitzacions d’alliberament LGTI van manifestar-se pel poble, van rebre atacs de neonazis i de grups de veïns que els insultaven i els tiraven ous. El que acabarà provocant el senyor Garcia Albiol, i aquesta és segurament la seva intenció, és que es produeixin més agressions homòfobes contra la gent que practica cruising, com ja ha passat algunes vegades. La caça del gai. L’alcalde assenyala, criminalitza i justifica i els neonazis fan la feina bruta.
No sóc de Badalona i no conec gaire la platja de Txernòbil ni els seus voltants, però si el que vol l’homòfob Xavier Garcia Albiol és “dignificar” l’espai, pot començar per posar-hi papereres per a llançar-hi els preservatius o lavabos portàtils. Si, en canvi, el que vol és que ens tornem a posar tots el triangle rosa a la solapa com al Tercer Reich, ja li diem ara que no se’n sortirà. Aquest país li respondrà ben fort i ben clar, com ha fet sempre, que no passaran!
