Ara que a Perpinyà han superat el rècord mundial del Lipdub per la Independència de Vic amb el Lipdub pel Català amb un Parlem català de Jordi Barre actualitzat, es parla dels intents d'assassinat a les portes d'un concert de Kop i Non servium a Manresa a mans d'elements feixistes organitzats.

I mentre la vaga general contra la reforma laboral encara està calenta, músics com Pellikana, Surko o Drakir segueixen traient cançons urgents sobre la primavera estudiantil. Això és una olla a pressió social. Quan, com i per on petarà? Facin les seves apostes.
 

Les novetats d'aquest març es poden encetar amb un disc de finals de 2011 però que fins fa unes setmanes no s'havia pogut escoltar per la xarxa. F2 és segon disc dels Fonders, que continuen mesclant el reggae amb el rock (ara més pop) amb un estil propi, amb la calma del Pla de Manlleu, i amb un saber fer segurament innat. Reflexió, ballaruca i molt bon rotllo.
 

Els Tashkenti també fusionen el reggae amb altres estils, encara que més càlids i 'mundials'. Rumba, rock, africana, balcànica, ... Batega és el seu primer disc llarg, on els ontinyentins segueixen amb amb ganes i gatzara l'estela de Dusminguet i Mano negra amb un resultat més que satisfactori.

 

El que han fet els Aspencat, és més difícil d'explicar, però només cal escoltar-ho. Aquesta gent ha tret l'Inèdit, un disc de versions i remescles de temes del primer disc (Naixen primaveres, 2011) on inclouen dos temes nous, apropant-se sense manies a unes sonoritats més electròniques.

Per la seva banda, els Komfusió, el grup que sortí de la unió de Gatxull i Inseminació, repassen els seus referents a Retrobem els orígens. Al disc, els de la Marina revisiten temes d'Ovidi, Llach, Owix, etc. des de la seva sonoritat vitalista a base d'ska, rock i altres ritmes ballables, i aprofiten l'ocasió per presentar-nos temes propis.

 

Des de Mallorca, en Valtonyc no s'atura. Ara comparteix Residus d’un poeta, un treball de rap polític que normalitza el hip hop pensat en la llengua de l'illa a cop de rima. Més combatiu i descarat que mai, el jove raper s'està guanyant un bon lloc en el panorama.
 

I vés quins sorpresa. De les cendres del que va ser Batzak i Amenaça col·lectiva ara s'alça Equi. Hardcore potent i canviant, amb esperit metaler, acompanyat de lletres revolucionàries i amb consciència social. Només per fer boca comparteixen cinc talls profunds en aquesta demo.

 

Més rap, i aquest també promet. Dodo (tcc Hugkakke) és d'Igualada i just ara ens ve amb Bombes verbals. El títol no enganya, i les seves rimes tampoc: el paio reparteix a tort i a dret amb una naturalitat encisadora. Això sí, sobre bases reggaeres i amb el seu bon rotllo.
 

Finalment, el grup osonenc Ressaka acaba de treure Greatest hits. El títol és irònic, ja que abans només havien enregistrat una maqueta (Històries pàl·lides, 2011). Aquest sentit de l'humor els acompanya en moltes de les cançons d'aquest treball d'ska festiu amb missatge social.