El 18 de març de 1982 la policia va detenir a la comissaria de Via Laietana cinc militants d'IPC i dels CSPC, (la sisena militant d'IPC, Teresa Lecha va ser detinguda per la policia el dia 19) sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació contra la LOAPA del dia 14 de març, fet que van qualificar de “delicte de sidició” (detinguts sota la legislació especial de la Ley de Defensa de la Democracia, que permetia la incomunicació durant diversos dies). Els detinguts ingressaren a les presons de la Model i la Trinitat, de Barcelona.
El mes de març de l'any 2012 al programa Àgora de TV3, en què s'entrevistava dos destacats membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el presentador Xavier Bosch va preguntar als entrevistats sobre aquesta efemèride (feia 30 anys de les detencions) i van dir que ells no sabien res del delicte de sedició (casualment un dels entrevistats era Carme Forcadell, acusada de sedició 5 anys després de l'entrevista, l'any 2017). Al programa de TV3 va aparèixer breument la imatge de la manifestació de 1982 que va suposar la detenció sota legislació especial dels 6 militants independentistes.
Josep M. Cervelló, històric membre dels CSPC, IPC, MDT i més tard militant d'ERC recordava al seu bloc aquestes detencions a l'entrada "Història d'una pancarta. La manifestació contra la LOAPA del 14 de març de 1982". Cervelló recordava que "La pancarta més famosa de la història de l’independentisme, va tenir la seva primera aparició pública el dia 11 de desembre de 1981, en la rebuda dels independentistes que tornaven de Madrid posats en llibertat per l’Audiència Nacional. Després de la detenció massiva del desembre de 1981, que intentava escapçar Terra Lliure. Carles Castellanos, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco , dirigents d’Independentistes dels Països catalans ( IPC), arribaven a l’estació de Sants després d’una llarga nit de tren i eren rebuts a l’andana per companys d’IPC i dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans amb una gran pancarta que s’allargava per tota l’andana. El 14 de març de 1982 la pancarta tornava a fer aparició pública, aquest cop de manera multitudinària, per encapçalar el bloc independentista i destacar-lo clarament de la resta."
Cervelló també recordava que el governador civil Jorge Fernández Díaz va ser el responsable polític d'aquelles detencions i que "L’únic polític que va denunciar l’empresonament com un acte contra la llibertat d’expressió va ser el president del Parlament, Heribert Barrera, que va estar insistint davant l’Audiencia Nacional fins la seva posada en llibertat, el dia 23 d’Abril." Cervelló també explica com es va confeccionar la pancarta i les dificultats tècniques amb què es trobava la militància d'aleshores amb els materials d'agitació.
En aquesta manifestació, el bloc independentista anava presidit per una pancarta única amb el lema Independència. Quatre dies més tard, la policia va detenir sis militants d'IPC, sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació anti-LOAPA, fet que el jutge va qualificar de delicte de rebel·lió. Els detinguts, Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van ingressar a les presó de la Model i, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco (tots ells militants d'IPC) a presó la Trinitat de Barcelona. A l'entorn d'aquestes detencions es va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".
Tal i com descriu la crònica de la revista basca Punto y Hora, en aquesta manifestació es va posar de manifest el nou moviment independentista, encapçalat pels CSPC, IPC i PSAN, que irrompia amb la pancarta "Independència", mentre el bloc de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E) i el PSUC, MCC i LRC estava acompanyat per una tímida pancarta amb el text “Autodeterminació”. Una mobilització que segons aquest mitjà basc va ser castigada amb un clima previ de criminalització (titulars de “Jornada antiespañola en Barcelona” i el fet que els mitjans destaquessin la crema d'una bandera espanyola per sobre del contingut polític de la prostesta).
Jorge Fernández Díaz, era l'aleshores governador civil de Barcelona (molts anys després va ser ministre d'Interior espanyol), que va ordenar les detencions d'aquests independentistes que sostenien la pancarta amb el lema “Independència.”. En aquella ocasió Fernández Diaz va fer que coincidís la data de les detencions dels independentistes amb el fet que el jutge de guàrdia fos un jutge ultradretà de la seva confiança (Luís Fernando Gómez Vizcarra) per així assegurar-se l'empresonament dels portadors de la pancarta. Una altra de les 'trampes' preparades per la policia de Fernández Díaz va ser la de llençar una bandera espanyola des d'un balcó per on per sota passava la manifestació independentista provocant així que es cremés i es produís una reacció mendiàtica que 'justifiqués' una condemna per sedició dels organitzadors de la manifestació. El 4 dies de 'retard' en les detencions també van servir per intessificar la campanya mediàtica dels mitjans afins a les maniobres del governador civil Jorge Fernández Díaz.
El mes de març de l'any 2012 al programa Àgora de TV3, en què s'entrevistava dos destacats membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el presentador Xavier Bosch va preguntar als entrevistats sobre aquesta efemèride (feia 30 anys de les detencions) i van dir que ells no sabien res del delicte de sedició (casualment un dels entrevistats era Carme Forcadell, acusada de sedició 5 anys després de l'entrevista, l'any 2017). Al programa de TV3 va aparèixer breument la imatge de la manifestació de 1982 que va suposar la detenció sota legislació especial dels 6 militants independentistes.
Josep M. Cervelló, històric membre dels CSPC, IPC, MDT i més tard militant d'ERC recordava al seu bloc aquestes detencions a l'entrada "Història d'una pancarta. La manifestació contra la LOAPA del 14 de març de 1982". Cervelló recordava que "La pancarta més famosa de la història de l’independentisme, va tenir la seva primera aparició pública el dia 11 de desembre de 1981, en la rebuda dels independentistes que tornaven de Madrid posats en llibertat per l’Audiència Nacional. Després de la detenció massiva del desembre de 1981, que intentava escapçar Terra Lliure. Carles Castellanos, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco , dirigents d’Independentistes dels Països catalans ( IPC), arribaven a l’estació de Sants després d’una llarga nit de tren i eren rebuts a l’andana per companys d’IPC i dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans amb una gran pancarta que s’allargava per tota l’andana. El 14 de març de 1982 la pancarta tornava a fer aparició pública, aquest cop de manera multitudinària, per encapçalar el bloc independentista i destacar-lo clarament de la resta."
Cervelló també recordava que el governador civil Jorge Fernández Díaz va ser el responsable polític d'aquelles detencions i que "L’únic polític que va denunciar l’empresonament com un acte contra la llibertat d’expressió va ser el president del Parlament, Heribert Barrera, que va estar insistint davant l’Audiencia Nacional fins la seva posada en llibertat, el dia 23 d’Abril." Cervelló també explica com es va confeccionar la pancarta i les dificultats tècniques amb què es trobava la militància d'aleshores amb els materials d'agitació.
En aquesta manifestació, el bloc independentista anava presidit per una pancarta única amb el lema Independència. Quatre dies més tard, la policia va detenir sis militants d'IPC, sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació anti-LOAPA, fet que el jutge va qualificar de delicte de rebel·lió. Els detinguts, Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van ingressar a les presó de la Model i, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco (tots ells militants d'IPC) a presó la Trinitat de Barcelona. A l'entorn d'aquestes detencions es va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era".
Tal i com descriu la crònica de la revista basca Punto y Hora, en aquesta manifestació es va posar de manifest el nou moviment independentista, encapçalat pels CSPC, IPC i PSAN, que irrompia amb la pancarta "Independència", mentre el bloc de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E) i el PSUC, MCC i LRC estava acompanyat per una tímida pancarta amb el text “Autodeterminació”. Una mobilització que segons aquest mitjà basc va ser castigada amb un clima previ de criminalització (titulars de “Jornada antiespañola en Barcelona” i el fet que els mitjans destaquessin la crema d'una bandera espanyola per sobre del contingut polític de la prostesta).
Jorge Fernández Díaz, era l'aleshores governador civil de Barcelona (molts anys després va ser ministre d'Interior espanyol), que va ordenar les detencions d'aquests independentistes que sostenien la pancarta amb el lema “Independència.”. En aquella ocasió Fernández Diaz va fer que coincidís la data de les detencions dels independentistes amb el fet que el jutge de guàrdia fos un jutge ultradretà de la seva confiança (Luís Fernando Gómez Vizcarra) per així assegurar-se l'empresonament dels portadors de la pancarta. Una altra de les 'trampes' preparades per la policia de Fernández Díaz va ser la de llençar una bandera espanyola des d'un balcó per on per sota passava la manifestació independentista provocant així que es cremés i es produís una reacció mendiàtica que 'justifiqués' una condemna per sedició dels organitzadors de la manifestació. El 4 dies de 'retard' en les detencions també van servir per intessificar la campanya mediàtica dels mitjans afins a les maniobres del governador civil Jorge Fernández Díaz.
Durant les setmanes de presó les militants d'IPC empresonades la la Trinitat de Barcelona van denunciar reiteradament que no podien expressar-se en català. El 24 d'abril de 1982 els 6 acusats de sedició per portar una pancarta independentista surten de la presó. Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van sortir de la presó Model a dos quarts de cinc de la tarda. I Teresa Lecha, Mait Carrasco i Eva i Blanca Serra van sotir de la presó de dones de la Trinitat a les vuit del vespre.