El moviment estudiantil prossegueix amb les seves protestes. Així, tal com porta fent des de fa ja dos mesos, amb especial intensitat la setmana passada, aquesta setmana també ha realitzat manifestacions i cassolades, així com la col·locació de barricades sufocades per la policia.
Tal com recull el diari xilè Vanguardia, aquest dilluns el senador Alberto Espina, l'equip
creat per endegar les reformes educatives col·laborarà directament amb
el govern i de moment ja ha demanat que s'enviïn almenys dos projectes
de llei "fonamentals per solucionar la situació dels estudiants". "Ells
demanen la repactació del Fons Solidari i del crèdit amb aval de
l'Estat, però no només s'han d'abaixar les taxes d'interès, tractant-se
del crèdit amb aval de l'Estat, ja que sobretot s'han de reprogramar els
estudiants que són morosos", va manifestar. L'equip presentarà aquesta
setmana una reforma constitucional que vetlli per la qualitat de
l'educació.
Espina va criticar les protestes i va dir que "el camí correcte és que el debat es traslladi a les taules de diàleg, que és on correspon el debat en democràcia". "És aquí on estan obertes les portes perquè els estudiants i professors puguin dialogar i puguin fer els seus plantejaments", va assenyalar.
Prop de 900 detinguts
La vaga d'aquest dimarts arriba cinc dies després de la violenta jornada de dijous en què la policia va reprimir brutalment els estudiants que intentaven manifestar-se per l'avinguda Alameda. S'estima que uns 200.000 estudiants van sortir al carrer en defensa de l'educació pública i reclamar canvis constitucionals. Durant les protestes, prop de 900 estudiants van ser detinguts per convocar una manifestació sense permisos. Així, centenars d'estudiants xilens que volien manifestar-se, malgrat una prohibició governamental, van ser durament reprimits per la policia, que va envoltar places i avingudes cèntriques per impedir les marxes.
Els estudiants universitaris i de secundària, però, amb el suport del Col.legi de Professors, van desafiar la prohibició governamental de manifestar-se al centre de Santiago decidida en el marc de les protestes que mantenen des de fa més de dos mesos en demanda de millores generals del sistema educatiu, especialment la qualitat i la gratuïtat de l'ensenyament.
Continuador del pinochetisme
Un govern, el de Piñera, que ara ha sortit al pas per sufocar les
protestes estudiantils però que silencia les protestes dels maputxes.
Les presons xilenes estan plenes de desenes d'indis maputxes
que protagonitzen vagues de fam combatives per demanar justícia.
D'altra banda, desenes de milers de joves lluiten contra la "llei
antiterrorista" que el govern ha imposat a Xile per empresonar tots
aquells que protestin i lluitin pels seus drets. Segons
Gloria Muñoz, la llei antiterrorista fou promulgada durant la dictadura
militar de Pinochet "per perseguir i desintegrar als grups armats (i no
armats també) d'esquerra que constitueixen una amenaça per al Govern" i
ara és usada com a eina per sufocar i perseguir els grups de comuners
maputxe que, en reivindicació dels seus drets, van començar a realitzar
actes de protesta, algunes vegades violents.
Ha aconseguit l'adhesió dels treballadors del coure
Els estudiants de l'Educació Secundària i Universitària i el Col·legi de Professors xilè han convocat per avui una aturada nacional que ha aconseguit sumar un nou actor en les últimes hores: els treballadors del coure, segons informa el diari Emol. Així ho ha ratificat Cristián Cuevas, president de la Federació de Treballadors del Coure, que aquest dilluns va destacar que el moviment estudiantil ha aconseguit posar "al centre del debat l'educació garantida pública per a tots". "Aquest moviment social, polític i també cultural creiem que està fent passos de gegant per recuperar l'educació a Xile (...) Tant de bo la mobilització de demà sigui l'expressió més gran de la demanda social i de l'expressió popular d'adhesió a la convocatòria dels estudiants i treballadors de l'educació de Xile", ha assenyalat.
En una nova demostració democràtica, el govern no ha autoritzat el recorregut de la marxa d'aquest dimarts en el marc de la mobilització nacional, que ha aconseguit el suport de treballadors estatals i del coure.
Una lluita democràtica de fons
Tal com destaca E. Díaz Rodríguez al diari Informador, el moviment estudiantil s'ha decidit mobilitzar per demanar una educació pública de qualitat i destruir l'opció privada elitista i excessivament cara que impera en el conjunt del país i que exclou les classes populars de l'educació superior.
Però més enllà d'això, remarca que les protestes estudiantils estan connectades amb la protesta ambientalista contra la construcció d'hidroelèctriques a la Patagònia, amb la vaga general estatal de Codelco i amb l'oposició al model financer apallissat per fraus i abusos comesos per executius de les grans empreses davant la indolència de l'Estat. En el fons lluiten per una ruptura democràtica, sosté el rotatiu, ja que "la percepció creixent és que el president Piñera governa en funció dels interessos dels grups més poderosos".
"Els estudiants exigeixen una educació pública de qualitat, davant l'opció privada elitista i excessivament cara, però en la mesura que s'intensifica la protesta el reclam sectorial es desborda confluint amb les grans insatisfaccions de l'electorat", manifesta Díaz. Xile és el país amb major grau de desigualtat social de la regió.
{youtube}9mj2at3N9vU{/youtube}
{youtube}8AC1GsRbUQI{/youtube}
{youtube}EjLcEvSjrVU{/youtube}
{youtube}yLH62PasNCc{/youtube}
{youtube}g_56QRdEPvY{/youtube}
