Joves de Mallorca per la Llengua reivindica que el català "és la llengua pròpia de Mallorca que cal defensar, no una eina política" i en aquest sentit demanen que "d’una vegada per totes s’acabi la demagògia política i s’accepti la realitat lingüística de Mallorca". L'entitat lamenta que amb motiu de la campanya electoral la llengua "torni a ser una eina més per guanyar vots i enfrontar els mallorquins entre ells amb mentides i fal·làcies".
Joves de Mallorca per la Llengua no entén les
declaracions de Bauzá en considera que "no són realistes ni
aplicables". "Derogar avui en dia la llei de Normalització Lingüística,
el Decret de Mínims o qualsevol mesura/llei que afavoreixi la llengua
pròpia és demostrar molt poc respecte a les arrels de la terra on
vivim", manifesten.
"Els joves mallorquins VOLEM estudiar en català", sentencien, i en aquest sentit qualifiquen de "bogeria" la derogació
del decret de Mínims ja que "fer
d’una altra llengua la vehicular a l’escola, seria privar del dret
d’estudiar en la llengua pròpia als joves".
Joves per la Llengua remarca el cas de Son Caliu on un grup de pares
volien engegar la directora per encarregar uns llibres en català. Per
tant, en aquest sentit, Joves de Mallorca per la Llengua, recorda que
"no hi ha mesura possible que no sigui la preservació i la protecció de
la llengua pròpia que ha de ser vehicular a l’ensenyament i que gaudeix
d’una salut ben forta".
De la seva banda, Obra Cultural Balear ha recordat que la Llei de Normalització Lingüística és una norma que no fa més que desenvolupar el marc estatutari, dins el qual la llengua catalana és la pròpia i oficial de les Illes Balears. Per tant, assegura que la seva derogació constituiria "una violació de facto de la màxima norma estatutària, un intent de rebaixar l'estatus oficial del català per la porta de darrere".
Cal destacar que la norma va ser aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques presents al Parlament de les Illes Balears, i que per tant, és un dels pocs elements de consens entre els diferents grups polítics presents a la cambra. A més, segons remarca l'OBC, hi ha pocs elements en què tots els partits polítics hagin manifestat sintonia al llarg dels més de 25 anys d'autonomia.
Per l'OBC, la derogació de la norma representaria "un atac al dret que tenen els ciutadans a ser atesos a l'administració pública i a l'àmbit privat en la llengua que, cal insistir, és pròpia i oficial de les Balears". Les declaracions de Bauzá són "desafortunades" i "una demostració de la ignorància del president del PP en matèria de filologia i del seu desconeixement de la realitat social i legal de les Illes Balears".
L'entitat considera "lamentable" que el líder d'una de les principals forces polítiques qüestioni el consens instaurat al llarg del període autonòmic. L'OCB adverteix que, si en el cas de què el PP torni a governar es materialitza aquesta amenaça, provocarà "un conflicte social sense precedents del qual Bauzá en serà l'únic responsable". És per això que l'entitat demana al líder del PP que rectifiqui la seva posició i deixi de situar-se fora de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Per saber-ne més:
Nova suspensió del judici contra la traductora Saida Saddouki
L'Obra Cultural Balear critica l'ajornament d'un altre judici per discriminació lingüístic
La Guàrdia Civil agredeix una persona a l'aeroport de Palma per parlar en català
