En realitat, excepte comptades excepcions, el que passa és exactament el contrari: s'informa o es desinforma en funció de la perspectiva política per la que cada mitjà ha pres partit, i ella té només dos possibles registres: o s'està per la conservació o es proposa la superació de l'ordre social existent. En assumptes com aquest la "imparcialitat" és impossible.
Un exemple lluminós del que diem el proporciona l'escandalós silenci de la "premsa seriosa" de les Amèriques davant la vaga de fam que, des de fa més de 15 dies, mantenen 31 Maputxes en diverses presons de Xile. Allà es troben detinguts com a conseqüència de l'aplicació de la Llei Antiterrorista aprovada per Pinochet. Producte d'aquesta monstruosa legislació, encara en vigor després de 20 anys de vida suposadament democràtica, 57 Maputxes han donat amb els seus ossos a les presons de l'exemplar democràcia xilena, i al voltant d'un centenar ha estat processat per la justícia d'aquest país per lluitar per recuperar la terra dels seus avantpassats. No només això: el "Estat de dret" a Xile, tan lloat per analistes i opinólogos al servei de l'imperi, fa possible una aberració jurídica que no obstant això no provoca cap comentari: que els detinguts puguin ser jutjats per la Justícia Civil i també per la militar, de manera que corren el risc de ser condemnats en dos diferents furs pels mateixos delictes que suposadament haurien comès. Dos dels detinguts que recentment es van unir a la vaga de fam, Carlos Muñoz Huenuman i Eduardo Painemil Peña, van fer saber mitjançant el lloc web País Mapuche (http://paismapuche.org/?p=554) que, "amb aquesta mesura extrema i justa, estenem la resistència duta a terme pels presos polítics Mapuche en els diferents penals xilens, que busca denunciar les injustícies comeses en contra del nostre poble, les que es veuen reflectides en violents aplanaments, on les seves víctimes són principalment gent gran i nens, la utilització indiscriminada i arreglada de testimonis protegits incloent menors d'edat; l'excessiu temps de les investigacions encapçalades pel Ministeri Públic que només perpetuen la presó preventiva i en definitiva, rebutjar els muntatges político-judicials, sustentats per l'aplicació de la Llei antiterrorista, que busquen empresonar lluitadors socials Maputxe que fan front a la guerra d'extermini que ens va declarar l'Estat xilè. "
El que reclamen els Mapuche, i que és el fonament últim de totes les seves mobilitzacions, és la devolució de les seves terres ancestrals expropiades violentament pels abanderats de la "civilització". Els seus homòlegs de l'altra banda de la Serralada, a l'Argentina, deien que els pobles originaris de la Patagònia eren salvatges perquè desconeixien les sacrosantes virtuts de la propietat privada, i amb aquest pretext practicar el seu genocidi, endolcit en la historiografia oficial amb el nom de "Conquesta del Desert". A Xile aquesta mateixa política d'extermini va rebre un nom no menys cínic: la "Pacificació de l'Araucanía." A l'Argentina aquesta tragèdia va ser documentada i denunciada en l'extensa obra de l'historiador Osvaldo Bayer, i avui hi ha una consciència cada vegada més nítida de l'abast i implicacions d'aquest infame i sagnant despulla. Per recuperar això que els va ser arrabassat lluiten avui els Maputxes xilens, i també per posar fi a l'aplicació de la Llei Antiterrorista a les lluites "del Poble Nació Maputxe", com es consigna en un dels seus documents; acabar amb la militarització dels seus comunitats, el doble processament a mans de la Justícia Civil i Militar, la llibertat de tots els presoners polítics Mapuche, a més d'altres demandes més puntuals.
Com es pot observar l'agenda de les seves reivindicacions és frondosa i de caràcter estructural, i conspira contra l'oli rodatge de l'acumulació i explotació capitalistes de moda al Xile actual. Per això la vaga dels Maputxes no és notícia i ha de ser silenciada, passa, però no arriba a l'espai públic i poquíssimes persones poden assabentar-se del passat. El principal diari xilè, el arxi-colpista i contumaç pinochetista El Mercurio -immortalitzat en la denúncia dels estudiants el 1967 que es sintetitzava en la frase "Xilè: El Mercurio menteix"- menteix altra vegada i no diu res al respecte. En buscar en el seu arxiu "vaga de fam" els resultats que dóna fan referència, previsiblement, als "dissidents cubans", o un dejuni d'alguns dirigents de clubs de futbol bolivians, o un parell d'episodis similars en el seu intranscendència. Si un persisteix en la recerca sorgeix una allau d'informacions sobre la vaga de fam de Zapata i Fariña a Cuba, acompanyada de esfereïdores fotografies l'impacte no pot ser altre que el de suscitar la incondicional solidaritat del lector o espectador amb la víctima. Si es continua la recerca sota el nom de "maputxe" el que apareix és una referència a una ocupació de terres realitzada dijous passat, la presència d'un sol Maputxe en el nou bitllet de $ 20.000 emès pel Banc Central de Xile i la detenció d'un membre d'aquesta ètnia que hauria participat en un atac incendiari a La Araucanía. Els vaguistes i els presoners polítics no són notícies, no són reportats, són "desapareguts mediàtics", i l'opinió pública res sap d'ells. Un espès mantell de silenci (còmplice) és llançat pel més important diari de Xile, i per les agències notícies que haurien d'haver comunicat la novetat. Va ser Gràcies a TeleSur que ens assabentem d'aquesta situació, cosa que els "mitjans de confusió de masses" es van encarregar de silenciar.
Una cerca a La Nación de Buenos Aires només serveix per ratificar la mateixa evidència i la seva "desinteressada" solidaritat amb Fariña i els dissidents cubans, sobresortint en el seu afany l'inefable Marita Vargas Llosa qui donant noves mostres de la seva ignominiosa capitulació ideològica exalta a aquells com veritables "herois del nostre temps." És clar, de la vaga de fam dels 31 Maputxes no diu ni una paraula. Aquests no són herois sinó indis fugitius, que mereixen podrir a la presó i enfrontar un doble judici civil i militar ¡Imaginin el que Marita diria si alguna cosa semblant passés a Cuba, Veneçuela, Bolívia o Equador! S'esquinçarien les vestidures, posaria el crit al cel, deploraría aquest atac al "Estat de dret", diria a la premsa internacional i tots els intel.lectuals finançats per l'imperi a informar sobre l'assumpte, i als líders del "món lliure" a sancionar els països els infames governants cometen mida atropellament. Però per guanyar la primera plana dels grans oligopolis mediàtics que controlen de manera gairebé absoluta la informació a nivell mundial no n'hi ha prou amb una vaga de fam. Cal fer-la en el lloc apropiat: Cuba, en primer lloc, o a Veneçuela, Bolívia o Equador. En un altre lloc no és notícia. "Llibertat de premsa", que li diuen.
